SUBJECTES DEL PROJECTE

Dels joves que són atesos en aquest projecte cal tenir en compte principalment aquests dos aspectes:

A) Són nois/es que a causa de dificultats en el medi familiar i social presenten dificultats en el rendiment acadèmic i en l’adaptació escolar. Són alumnes que presenten un o varis d’aquests ítems:

- tenen interès per les tasques manipulat ives (manualitats)

- mostren interès per aprendre un ofici

- són nois/es amb problemàtica o dificultats socials i familiars

- els costa acceptar i seguir la normativa del centre i acceptar el concepte d’autoritat

- poc interès pel treball escolar amb currículum ordinari establert

- generalment tenen poques habilitats cognitives i socials. Alguns d’ells/es tenen més habilitats manuals que intel·lectuals.

- els costa mantenir una relació “normalitzada” amb els seus companys/es de classe i amb els docents

- joves amb mancances curriculars sostingudes al llarg de la primària i augmentades a la secundària

- joves amb alts nivells de frustració al currículum ordinari i/o baixa motivació davant el mateix.

B) Per poder fer front al repte educatiu, cal tenir present en tot moment quin són els trets més destacats en aquest jovent. Els podríem resumir en aquests quatre àmbits:

A) Àmbit del cos i la salut

Imatge del cos: – Molèsties, anomalies i malalties de tipus somàtic: dificultats respiratòries, mals de cap, molèsties digestives, mareigs, asma, etc. – Complexa relació amb el dolor: fenòmens d’hipocondria, temor a la fragmentació o alteració de la imatge corporal. – Manifestacions narcisistes,transitives i projectives desorientades. Des de l’altivesa a la humiliació més vexatòria. – Confusió especular de la pròpia imatge amb la de l’altre. – Ràbia oralitzada molt potent, sovint associada a l’enveja. La cura del cos: – Alimentació: restriccions, excessos i manca d'ordre ( no mengen a les hores i malmengen a totes hores) – Control d’esfínters: enuresi/encopresi – Son/descans: malsons, fenòmens hipnagògics, trastorn del ritme vigília/son, fenòmens de franja i relació amb l’albada i la vesprada, insomni. No tenen cap horari de son i vigília: a la nit romanen conectats a l'ordinador i al dia dormen. Sexualitat: – Identitat sexual qüestionada, tant per la dificultat pròpia de concloure com per la sensació que els altres la posen a prova – Manifestacions que van des de tota mena d’exhibicions ostentoses a inhibicions – Sexisme segregador: ús d'un llenguatge despectiu vers les diferències sexuals ( maricón de mierda, cosas de gallinitas,...)

B) L’àmbit de l’ànima i les emocions

Labilitat emocional: les variacions cícliques de l’estat d’ànim – Canvis d’humor com a resposta a situacions de frustració, dany imaginari o sentiment d’imposició autoritària. – Entre l’ infantilisme i l’adultesa. Manifestacions de l’ansietat i de la tristesa – Irritació, enuig, intranquil·litat com a expressions del continuum tristesa/depressió. – Ansietat flotant, crònica i difosa, associada de forma paradoxal a quadres d’hiperactivitat, hipoactivitat o alternança de les dues. – De l’aclaparament a l’avorriment i la basarda. Apatia, desinterès i abúlia. Les seves estones d'atenció són minces. La seva frase més repetida: que aburrimiento, que rollo, esto no se acaba nunca... – Manca d’interès i curiositat, cansament, falta d’atenció i concentració. - Del temor al pànic, passant per la por.

C) L’àmbit del comportament

– Aparició de rebequeries i mentides. - Desobediència, oposició, desafiament, transgressió de les normes, fugues. – Defenses fòbiques i rituals obsessius. – De la intenció agressiva i verbal a la violència. – Violència realitzada/violència soferta. – Trencament d’objectes, robatoris, etc. – Conductes de risc i conductes suïcides (idees suïcides, temptatives i suïcidi). Passatges a l’acte. – Conductes d’addicció: tabac, alcohol, cànnabis, altres productes, policonsum - De les dificultats en les habilitats socials al tancament en si mateix, passant per la no pertinença al grup. - Els actes i el consum són formes d’auto tractament del patiment psíquic, que evita la interpretació del malestar

D) L’àmbit del pensament

Alteracions i trastorns en la comunicació normativa – Anticipació de la significació de tota comunicació abans que es produeixi: pressuposició en d’interlocutor d’idees i prejudicis. – Predisposició de certesa sobre el que l’altre pensa sobre ell, que precedeix qualsevol diàleg. Pensament i raonament inflexibles – Posició de no-pensament (que mediatitza el procés de pensar) sobre temes relacionats amb la pròpia vida, les relacions, el saber i els coneixements que afronten com a impensables: "No puc pensar". – Funcionament episòdic del pensament: Constel·lació d’idees, pensaments i imatges. L’apropiació del saber i l’organització del coneixement en la memòria estan mediatitzats (atrapats) per aquesta manera de comunicar-se i pensar: 1. En el marc de la relació educativa afecten la confiança i el consentiment. 2. En el procés d’aprenentatge generen les dificultats i els fracassos.

Ara que ja són gairebé tres mesos ( com era una continuació del primer pràcticum, vaig iniciar aquest en començar el 2n trimestre escolar) he pogut contrastar un seguit d’aspectes que són:

- una part dels nois i noies han fet els setze anys durant aquest temps i ja han abandonat l’escolaritat ( 33%) en la seva totalitat. No assisteixen cap dia a l’IES i els únics moments en que quelcom fa un seguiment d’ells i elles és en aquest espai.

- una altra part assisteixen amb regularitat (44%). Quan faig aquesta afirmació faig esmena en que assisteixen 3-4 dies a la setmana.

- una altra part assisteixen de forma temporal, es a dir quan no són expulsats/des. En aquest període de curs, dels nou alumnes del projecte, sis l’expulsió s’ha repetit en dues o tres vegades.

El que podem veure és un panorama no massa encoratjador, el que queda és que la seva assistència als tallers fins a data d’avui és força regular. No hi ha absentisme, i quan no venen la seva manca d’assistència és justificada per la família.

Ara la situació està en un punt àlgid: la seva continuació en l’educació secundària obligatòria per aquells alumnes que tenen 15 anys i l’assessorament als que han acomplert els 16. Per poder conduir aquest aspecte la psicòloga s’entrevista amb cada un d’ells i elles i les seves famílies per analitzar un per un els casos i intentar cerca la millor de les sortides.