VALORACIÓ-CONCLUSIONS

Ha arribat el moment de concloure un període, i com a tal suposa un moment de tristesa, per la fi de la relació amb un grup, i de satisfacció per poder haver estat capaç d’assolir aquells objectius assenyalats per aquests mesos. Tot això ha estat possible gràcies a uns alumnes que m’han rebut amb satisfacció, que m’han deixat integrar-me en el seu grup (no és fàcil), una coordinadora del projecte i tutora externa que m’ha ajudat, m’ha integrat en el grup de treball, que ha tingut sempre en consideració les diferents aportacions fetes (és una gran professional i una excel·lent persona), i uns talleristes que han sabut veure i acceptar en tot moment la meva presencia com quelcom afavoridor de la seva tasca. I també a l’ajuntament de la localitat per facilitar-me la realització del P-I i P-II en aquest excel·lent programa del que en tenia unes breus referències fa un any i ara en tinc un important coneixement.

Al llarg d’aquests dies he donat a conèixer com a esdevingut el desplegament del P-II en les seves diferents fases. Les diferents entrades han correspost als moments més significatius, aclaridors i representatius d’aquest .Gràcies a tots i totes pels comentaris fets, han estat punts importants a tenir en compte en les diferents actuacions. Així mateix dir-vos que els seguiment dels vostres blogs ha estat una tasca enriquidora, alguns per la desconeixença del que presentaveu, d'altres per la proximitat amb la tasca del dia a dia i d'altres per les semblances amb el pràcticum realitzat. Realment ha estat una eina de comunicació, relació i aprenentatge.

Aquest pràcticum ha estat la continuació i prolongació del P-I, i si en el primer tenia una sensació de que quedaven aspectes a complimentar i conèixer, ara tinc una gran sensació de satisfacció personal i professional.

Per mi el pràcticum acabarà el 22 de juny (data de cloenda escolar del curs 2010-2011) i es va iniciar en iniciar el projecte Avança a mitjans del mes d’octubre. Ha estat doncs tot un curs escolar, i penso que aquest continuïtat en el temps ha estat un dels motius de que avui conegui força bé el projecte. L’altre la gran acceptació per part dels diferents agents de la meva assistència; talleristes, alumnat, ajuntament i coordinadora m’han rebut molt bé, m’han ofertat el seu suport i ajut i el que més m’ha satisfet és que se m’ha escoltat, se m’han acceptat els suggeriments i propostes i s’han dut a terme aquelles que s’han considerat adients. M’he sentit membre actiu i participatiu. He sentit que la prudència, l’empatia, el respecte, l’ètica professional, són qualitats imprescindibles per una intervenció i he intentat ser així en tots els moments. Ho he pogut ser perquè se m’ha permès ser.

A quines conclusions he arribat?

Intentaré fer-ne una enumeració el més aclaridora possible. Podria dir que han estat les següents:

Ø La funció d’un psicopedagog/a és tan àmplia, que millor acotar en quin moment i sota quines directrius ha d’actuar. Així les funcions que hom assigna a un psicopedagog , i que eren les que asomia la psicòloga coordinadora del projecte, i en les que he tingut la possibilitat de participar-hi han estat:

· dinamitzar el treball conjunt.

· facilitar al professorat procediments per a la identificació i aclariment de necessitats.

· participar en els debats i donar suport a l’expressió de les diferents perspectives.

· ajudar en la priorització de necessitats i en l’establiment de finalitats generals del projecte.

· promoure processos reflexius sobre les millores que es pretenen.

· promoure l’intercanvi de coneixements.

· oferir informació i estratègies vàlides per al disseny del projecte.

· donar suport a la implementació i oferir ajuda als problemes que puguin sorgir.

· facilitar procediments de valoració i revisió.

· promoure l’anàlisi del projecte en acció i també la seva revisió.

Ø He refermat la meva idea sobre la tasca del psicopedagog en el treball per projectes, en adolescents de situació de risc d’exclusió i d’abandonament del sistema escolar: dinamitzar, identificar, aclarir, participar, ajudar, oferir, facilitar i promoure el treball dels docents, famílies i alumnat, perquè aquests adolescents trobin el seu espai en la societat, es sentin membres actius de la mateixa i valorin les seves potencialitats

Ø Que és de cabal importància pels psicopedagogs/gues el coneixement de les diferents tècniques d’intervenció, ja que així poden seleccionar les que més s’ha diguin a la seva intervenció.

Ø Que tot psicopedagog/ga ha de tenir determinada la seva actuació: projecte d’intervenció, no val la improvisació, sí l’adaptació i acomodació.

Ø Que tot professional ha d’estar actualitzat en la seva tasca professional. En el cas del psicopedagog/ga és importantíssim, hom no pot actuar d’acord amb paràmetres obsolets.

Ø Que el treball amb equip és imprescindible per poder anar caminat en educació. Això ho he vist en el dia a dia: talleristes, psicòloga i ja mateixa, en la mesura que ha estat viable, hem fet un tàndem: s’han parlat els temes, s’han programat les activitats a fer, s’ha acordat una metodologia unificada, s’ha donat suport,...

Ø Que la viabilitat d’un projecte recau sobre tot en la gestió que se’n fa del mateix per part dels professionals, doncs esperar un recolzament extern és poc menys que encaminar-lo al fracàs.

Ø Que és possible reduir l’absentisme i el fracàs escolar en el jovent, cal creure en ells i elles i en les seves possibilitats i adequar els currículums als nous moments i a les noves diversitats.

Ø Que en l’educació d’un/a jove hi tenen un valor clau la família: sense el suport d’aquesta poc s’avança.

Ø Que més enllà de l’escolaritat obligatòria l’alumnat ha de ser capaç d’implicar-se i “redactar-se” un projecte vital. I que en aquest camí hem d’estar els adults, per donar suport i coneixements

Ø Que una bona base teòrica és imprescindible per una bona actuació.

Ø He pres consciència que l’ús dels instruments de planificació pedagògica, són necessaris per l’organització i l’estructuració del conjunt de professionals que participem en el programa, més si cap encara que en una situació més ordinària d’aprenentatges i comportament

Significa una gran ajuda per al propi professional, en el dia a dia de les seves accions, disminueix l’ansietat la incertesa, dóna seguretat a la feina, permet visualitzar l’ impacte de les accions i detectar amb major facilitat els sorolls, o errades del sistema i inclús ajuda a innovar.

I per acabar dir que un repte és quelcom engrescador en que et calen posar en pràctica tots aquells coneixements adquirits i que la superació diària és la més gran de les satisfaccions. Després de 27 anys en la docència en els nivells de primària m’ha entrat el “cuquet” de fer un salt a la secundària. Seran aquests joves del projecte que han sabut despertar en mi quelcom que tenia adormit?

Nois i noies, moltes gràcies

Gaby, moltíssimes gràcies

Talleristes, moltes gràcies.

FASE IV (2ª)

En aquest segon article de la fase IV us dono a conèixer una altra part del que corresponia a l’assoliment de l’objectiu assenyalat per aquesta : participar en les reunions d’avaluació i valoració de com s'ha desenvolupat aquest projecte aquest curs 2010-2011.

La reunió d’avaluació amb els IES es realitzarà dimarts dia 31 en horari de matí. Com és certament difícil que hi pugui assistir ja que es realitzaran en horari de la meva docència, aquesta setmana l’hem preparat amb la psicòloga. L’ordre del dia serà el següent:

Ø Presentació i lliurament de l’informe de cada un dels tallers per cada un dels alumnes.

Ø Valoració dels talleristes de cada un dels tallers impartits: teixit, cuina i fotografia

Ø Continuïtat del projecte pel proper curs.

1. Del primer apartat, a cada tutor/a de l’alumnat que ha participat en el projecte se li lliurarà una valoració que recull els apartats:

· Assistència

· Implicació

· Aprofitament

És una valoració qualitativa i quantitativa. Aquesta nota quedarà reflectida en el seu informe trimestral en alguna de les assignatures següents: plàstica, tecnologia, crèdit variable. Entre els dos instituts no hi ha un criteri únic, sinó que tenen criteris diferents. En els cinc cursos del projecte no s’ha aconseguit la unificació.

2. Del següent apartat a cada centre se li lliurarà un escrit elaborat per cada un dels talleristes on hi ha una descripció dels diferents grau d’assoliment dels objectius previstos, de la metodologia emprada, del grau de satisfacció personal i grupal del taller i un llistat dels aspectes que han funcionat i un altre dels que caldria millorar per maximitzar els recursos humans i materials.

3. El tercer apartat és el més conflictiu. Per això es comptarà amb l’assistència de la cap d’educació de l’ajuntament en aquesta reunió. El conflicte recau en el fet que el proper curs deixa d’existir el projecte Avança. L’ajuntament deixa d’ofertar aquest projecte. No deixa els nois i noies desatesos ans el contrari. La proposta és: pel curs 2011-2012 a la localitat s’ofertaran dos PQPI i l’alumnat de la franja 14-16 anys que necessitin l’atenció d’un treball específic s’adreçaran al pre-taller de fusteria. El projecte d’aquests dos PQPI ja està en marxa i tot estar fora de termini en quan a les dades de preinscripció, sembla ser que amb l’alumnat de la localitat que tenen aquesta necessitat quedarien les places cobertes. La psicòloga que coordina aquest projecte i que és la meva tutora externa prendria part activa en aquesta nou pla sent la tutora d’un dels grups. Hi ha molta motivació, il·lusió, esperança i empenta en aquest nou pla i en el personal per dur-lo a terme. Es compta amb docents de bona qualificació, professionalitat i experiència.

FASE IV (1ª)

Seguint amb el pla de treball establert, i que s’ha anat acomplint força en quan a calendari, objectius i activitats, ha arribat el moment de la presentació de la darrera fase d’aquest: la fase IV.

Segons el pla dissenyat aquesta comprenia:

Objectiu:

Participar en les activitats organitzades pel projecte: exposicions, sortides,reunions d’avaluació, valoració del curs, suport en la redacció de la memòria. ...

Destinataris/àries:

- alumnat

- talleristes

- psicòloga

- ajuntament

ACTIVITATS:

• Aquest objectiu s’ha iniciat en els aspectes de la programació de l’exposició dels treballs fets pels nois i noies del projecte Avança. Aquesta exposició és una de les activitats “grans” del projecte, doncs donen a conèixer a tota la localitat el que ells i elles han estat capaços de realitzar. És un moment de màxima satisfacció en quan que:

- són el centre d’atenció de professorat i companys/es del IES, i per un fet positiu. Es senten valorats, recompensats, elogiats/des. Al llarg de la seva escolaritat obligatòria no han gaudit de ser exposat els seus treballs, i ara sí. La seva autoestima, el seu concepte sobre si mateixos i sobre el grup, la seva confiança es veuen certament augmentades.

- el batlle de la localitat es present i els reconeix la seva feina i els anima a continuar en la seva formació personal, educativa i professional.

- les seves famílies són presents: pares, mares, avis, oncles... i ells es senten per una estona recolzats per elles. No és un fet usual que les famílies d’aquests joves participin en activitats escolars i /o acadèmiques.

En ser aquest projecte organitzat per l’ajuntament cal seguir tota una sèrie de protocols que fan d’aquesta una tasca d’organització molt complexa, d’aquí que des de tornada de vacances de primavera estem treballant en ella.

• Aquest curs no hi ha hagut sortida de cloenda per motius econòmics. Les famílies de l’alumnat no estan en disposició de realitzar aquesta despesa i no ha estat possible uns subvenció.

• En quan als aspectes de: reunions d’avaluació, valoració del curs i suport en la redacció de la memòria es realitzaran un cop acabat el curs escolar, es a dir finals de juny, primera setmana de juliol. Tot i que el període del P-II ja haurà acabat , he pres el compromís d’assistir-hi i de participar. No es més que donar cloenda a tot un any de treball, on he tingut la satisfacció de aprendre tant i tant i on m’he trobat tant i tant bé.

FASE 3 (2ª)

CONTINUACIÓ DEL PROCÉS : fase VIII

Continuant amb el protocol d’actuació de l’alumne amb el que s’està realitzant el seguiment quedava un apartat o fase per complimentar que a data d’avui té el següent caire:

- Abandonament total de l’ensenyament obligatori

- Permanència al carrer durant tot el dia: no té horaris, ni cap obligació

- Ha deixat la seva participació en l’activitat extraescolar del futbol, únic punt que el motivava. Es sent defraudat pels companys d’equip que han deixat d’assistir i per tant l’equip s’ha dissolt i ell no entén aquesta falta de compromís dels altres. Ell pot entendre (perquè ho fa) que un abandoni una tasca en la que l’únic perjudicat és un mateix, però pren una actitud de “rebote” en aquestes situacions de poc compromís vers el grup.

- Integració en la família de la novia. Assumpció d’un rol que no sap gestionar, busca fora de casa el que no ha trobat en la seva, però sense límits.

- Grup d’amics de més edat amb interessos diferents, amb recursos econòmics diferents, als que intenta imitar i seguir.

- Ha pres consciència de la necessitat de seguir un pla de formació acadèmica que li ofereixi una preparació per la seva inserció en el món laboral: el PQPI. Ha demanat informació i ha fet la pre-inscripció en un centre de la localitat propera a la seva. Sembla ser que té interès. Està iniciant una ruta vers l’elaboració del seu projecte vital. Sembla prou interessat. Queda veure que farà. De moment no ens ha ensenyat cap documentació del procés iniciat, però ha sabut gestionar la informació que se li va donar abans de les vacances de primavera.

FASE I (2ª) i FASE II (2ª)

TALLER DE CUINA! QUE BO!!!!!!!!!!

Continuant amb els objectius assenyalats en les fases I i II del pla de treball avui ha estat un dia decisiu.

Els objectiu a treballar que m'havia proposat són:

• Donar suport a la psicòloga del projecte quan em sigui requerida
• Continuar en la participació de les activitats dels diferents tallers
• Col·laborar en la redacció del projecte vital d’aquest jovent

Avui els he posat a la pràctica en quan que:

· He iniciat el darrer taller. Explico: avui hem començat l’últim taller: el de cuina i he estat sola ( la tutora era al centre) en la presentació del mateix. Ha estat un repte important en quan que ha calgut fer tota la iniciació del mateix i la motivació. A més ha calgut treballar normes, hàbits i responsabilitats, tasques per ells i elles força difícils d’acceptar i respectar. Ha anat força bé. A més he recolzat l’activitat del tallerista ( un cuiner genial, de l’alçada d’un barret) en tot moment sent un element actiu i incitador de les diferents activitats.

· Hem estat treballant les dades d’inscripció dels PQPI. De forma individual hem parlat amb cada un d’ells i elles per veure com s’estava duent a terme aquest procés. Sembla ben encaminat ja veure’m el final. Cal recordar la situació personal d’aquests joves: manca de compromís, poc o cap recolzament familiar, desconeixement de la seva realitat.

· Seguiment de la noia embarassada: assistència al metge, reunió amb l’assistenta social. Aquesta no és una tasca que recaigui especialment en els objectius del projecte, però és la realitat en que ens trobem i no la podem eludir ( com dèiem en els comentaris de l’altra entrada). Necessita ser escoltada i a la vegada que quelcom la recolzi en aquesta situació i li doni pautes d’actuació. No és gens conscient de la seva situació.

Avui ha estat un dia en que he pogut posar a la pràctica certs coneixements que exposava com a fonamentals de la metodologia del projecte:

- pedagogia diferencial: metodologia dels grups heterogenis. Acceptar la homogeneïtat en totes les seves vessants (ideològica, sociològica, psicològica, intel·lectual ) es retrocedir en el temps

- canvi en el rol del professorat: el docent no posseeix la veritat sinó que ha de permetre a l’alumnat assolir-la. La seva opinió és una més de la col·lectivitat i l’ha d’exposar i argumentar

- el docent no pot caure en la violència que li atorga el seu poder institucional

- es podran adoptar comportaments personals sempre que aquests no perjudiquin a la col·lectivitat, i que dins l’espai públic sempre prevaldran les regles de funcionament acordades de forma democràtica

- La ciutadania no és una actitud espontània en absolut i no n’hi ha prou en decidir-la perquè vingui. S’ha de treballar durant l’edat primerenca de la vida de la persona perquè després aquesta pugui actuar d’acord a les normes que la CIUTAT li demana. No podem crear individus acostumats a obeir sense la discussió doncs en un futur els mancarà processos per seleccionar els seus propis camins. Ser ciutadans cal una preparació basada en l’experimentació i duta a terme de forma progressiva

Comentari bibliogràfic: Casamayor,G.

En una altra entrada dels blog, us comentava que ens haviem posat com a deures fer una lectura d'un article aparegut en la revista Graó i que té com a títol " Coma dar respuesta a los conflictos" de Casamayor, G.

La seva lectura es força interessant, ja que fa una repassada a tots aquells elements que generen conflicte a l'aula. Així mateix presenta com viuen aquests conflictes tres persones d'un mateix centre: tutora, cap d'estudis i educador social.

La proximitat i el dia a dia fa veure com n'és de complicat el treball amb adolescents "conflictius" perquè distorcionen i no s'adapten al que hom considera normalitat. No hi ha una visió positiva del conflicte i la solució és radical: expulsió.

Aquests són els joves que nosaltres atenem : expulsats del sistema i de l'escolaritat reglada .

La visió més prospectiva dóna una situació certament diferent: estem davant d'un adolescents, que per si porten implicits una situació conflictiva que cal entendre, gestionar, acceptar i reconduir i que per això cal un treball amb ells i elles i no pas eludir responsabilitat.

Són unes pinzellades interessants i de fàcil lectura.

Com a equip ens ha anat molt bé per entendre:

• 
  
  la visió de les tutores d'aquests joves


• 
  
  per mirar amb més positivisme el cami iniciat


• 
  
  per debatre entre nosaltres conceptes com: conflicte, expulsió, autoestima, responsabilitat, i relació amb les famílies que són en aquest moment els puntals de la nostra tasca.


• 
  
  per tenir una informació actualitzada de les recerques que s'estan fent en aquest camp

Aquí teniu un link per si voleu fer-ne una lectura.

És curt.

Como dar respuesta a los conflictos

Unes reflexions a meitat del camí del segon pràcticum:

Quan ja portem més de la meitat d’aquest pràcticum he fet una petita aturada per tal de analitzar com s’estan duen a terme. Aquesta feina no figurava en el pla de treball, però és bàsica per entomar el més efectivament possible la resta del temps.

Les reflexions a les que he arribat són:

· En el treball del psicopedagog/a és bàsic el treball en xarxa. Un treball que ha de permetre prendre unes línees conjuntes i consensuades per tal d’afavorir al màxim el desenvolupament integral dels joves ( el projecte Avança va dirigit a aquests).

· Ha d’existir una bona base teòrica per poder fer una gestió del projecte amb eficàcia i eficiència.

· Ha d’existir una gran capacitat de adaptació al moment així com una adequació del que hom té previst. No hi cap la improvisació sense més, però sí la possibilitat d’adaptar-se. Això ho he pogut veure en les diferents programacions dels talleristes. Aquestes estaven elaborades tenint en compte els joves, però hi ha hagut moments en que ha calgut adaptar-les i adequar-les, doncs tal i com es tenien previstes no s’adaptaven a la realitat del moment.

· La viabilitat d’aquest projecte recau sobre tot en la gestió que se’n fa del mateix per part dels professionals( psicòloga i talleristes) doncs esperar un recolzament extern és tasca àrdua difícil, tot i que no es pot abandonar.

· Per aquest alumnat és imprescindible un treball competencial, no els podem avaluar únicament per objectius assolits i continguts apresos, cal anar més enllà i avaluar les seves habilitats i com són capaços d’aplicar aquestes habilitats en situacions quotidianes. Us explico un fet per exemplificar el que us exposo: un grup de tres alumnes van desconxar una part de la paret de la sala on estàvem treballant amb la punta d’una taula. El fet va estar totalment involuntari. L’endemà se’ls va donar guix i les eines necessàries i van arreglar la paret. Passats uns dies la van pintar i ara ningú pot trobar aquell desperfecte. Tot els coneixements que se’ls havia donat des dels tallers i des de les àrees de tecnologia, plàstica... van ser duts a la pràctica amb bons resultats.

· Al psicopedagog/a se li demana sovint tantes tasques que cal acotar des d’un bon principi quines seran les que es duran a terme. En aquest cas les que han predominat han estat:

- Dinamitzar les activitats que s’han dut a terme des dels diferents tallers.

- Donar eines als talleristes per determinar quina era la dinàmica i metodologia més adient

- Promoure processos de reflexió quan algú ho ha necessitat tant talleristes com alumnat.

- Donar suport a la implementació del projecte i oferir l’ajut necessari davant els problemes que han anat sorgint, com ha estat l’abandonament d’alguns joves, les expulsions reiteratives d’altres, ...

- Facilitar procediments de valoració i revisió quan han estat necessaris, com en el cas de la variació d’algunes activitats

Acabo amb dues frases dels alumnes:

Un noi em diu: “ Et convido a la festa del meu aniversari. Faig 16 anys i ho vull celebrar”. Jo li responc: “ Tots seran amics teus i jo sóc molt gran, no? “ Ell em respon: “ Convido a qui vull que estigui amb mi per aquesta data i no per edats. T’espero i pots venir acompanyada, sinó et presentaré algun amic meu, jajajajaja”

Una noia que té una situació familiar molt desestructurada em diu: “ Te quiero tanto que a partit de ahora seràs mi tia de sangre”

Us explico: a qui ella estima els denomina amb el complement “ de sangre”, ja que té clar que no són de la seva família però es sent relacionada amb aquella persona, perquè es sent acompanyada, que l'importa.