FASE I (2ª) i FASE II (2ª)

TALLER DE CUINA! QUE BO!!!!!!!!!!

Continuant amb els objectius assenyalats en les fases I i II del pla de treball avui ha estat un dia decisiu.

Els objectiu a treballar que m'havia proposat són:

• Donar suport a la psicòloga del projecte quan em sigui requerida
• Continuar en la participació de les activitats dels diferents tallers
• Col·laborar en la redacció del projecte vital d’aquest jovent

Avui els he posat a la pràctica en quan que:

· He iniciat el darrer taller. Explico: avui hem començat l’últim taller: el de cuina i he estat sola ( la tutora era al centre) en la presentació del mateix. Ha estat un repte important en quan que ha calgut fer tota la iniciació del mateix i la motivació. A més ha calgut treballar normes, hàbits i responsabilitats, tasques per ells i elles força difícils d’acceptar i respectar. Ha anat força bé. A més he recolzat l’activitat del tallerista ( un cuiner genial, de l’alçada d’un barret) en tot moment sent un element actiu i incitador de les diferents activitats.

· Hem estat treballant les dades d’inscripció dels PQPI. De forma individual hem parlat amb cada un d’ells i elles per veure com s’estava duent a terme aquest procés. Sembla ben encaminat ja veure’m el final. Cal recordar la situació personal d’aquests joves: manca de compromís, poc o cap recolzament familiar, desconeixement de la seva realitat.

· Seguiment de la noia embarassada: assistència al metge, reunió amb l’assistenta social. Aquesta no és una tasca que recaigui especialment en els objectius del projecte, però és la realitat en que ens trobem i no la podem eludir ( com dèiem en els comentaris de l’altra entrada). Necessita ser escoltada i a la vegada que quelcom la recolzi en aquesta situació i li doni pautes d’actuació. No és gens conscient de la seva situació.

Avui ha estat un dia en que he pogut posar a la pràctica certs coneixements que exposava com a fonamentals de la metodologia del projecte:

- pedagogia diferencial: metodologia dels grups heterogenis. Acceptar la homogeneïtat en totes les seves vessants (ideològica, sociològica, psicològica, intel·lectual ) es retrocedir en el temps

- canvi en el rol del professorat: el docent no posseeix la veritat sinó que ha de permetre a l’alumnat assolir-la. La seva opinió és una més de la col·lectivitat i l’ha d’exposar i argumentar

- el docent no pot caure en la violència que li atorga el seu poder institucional

- es podran adoptar comportaments personals sempre que aquests no perjudiquin a la col·lectivitat, i que dins l’espai públic sempre prevaldran les regles de funcionament acordades de forma democràtica

- La ciutadania no és una actitud espontània en absolut i no n’hi ha prou en decidir-la perquè vingui. S’ha de treballar durant l’edat primerenca de la vida de la persona perquè després aquesta pugui actuar d’acord a les normes que la CIUTAT li demana. No podem crear individus acostumats a obeir sense la discussió doncs en un futur els mancarà processos per seleccionar els seus propis camins. Ser ciutadans cal una preparació basada en l’experimentació i duta a terme de forma progressiva