En una altra entrada dels blog, us comentava que ens haviem posat com a deures fer una lectura d'un article aparegut en la revista Graó i que té com a títol " Coma dar respuesta a los conflictos" de Casamayor, G.
La seva lectura es força interessant, ja que fa una repassada a tots aquells elements que generen conflicte a l'aula. Així mateix presenta com viuen aquests conflictes tres persones d'un mateix centre: tutora, cap d'estudis i educador social.
La proximitat i el dia a dia fa veure com n'és de complicat el treball amb adolescents "conflictius" perquè distorcionen i no s'adapten al que hom considera normalitat. No hi ha una visió positiva del conflicte i la solució és radical: expulsió.
Aquests són els joves que nosaltres atenem : expulsats del sistema i de l'escolaritat reglada .
La visió més prospectiva dóna una situació certament diferent: estem davant d'un adolescents, que per si porten implicits una situació conflictiva que cal entendre, gestionar, acceptar i reconduir i que per això cal un treball amb ells i elles i no pas eludir responsabilitat.
Són unes pinzellades interessants i de fàcil lectura.
Com a equip ens ha anat molt bé per entendre:
- la visió de les tutores d'aquests joves
- per mirar amb més positivisme el cami iniciat
- per debatre entre nosaltres conceptes com: conflicte, expulsió, autoestima, responsabilitat, i relació amb les famílies que són en aquest moment els puntals de la nostra tasca.
- per tenir una informació actualitzada de les recerques que s'estan fent en aquest camp
Aquí teniu un link per si voleu fer-ne una lectura.
És curt.
Como dar respuesta a los conflictos
Quin gran debat aquest Conxita!
ResponderEliminarÉs cert que en els centres de secundària hi ha molts adolescents amb conductes disruptives.
És cert que les solucions adoptades per la majoria de centres són les expulsions o fins i tot fer-se l'orni amb absentistes de llarga durada d'adolescents de 15 anys.
Però...
què fa el sistema educatiu per millorar aquest tema.
Malauradament no massa res! La rigidesa del sistema educatiu i de molt professorat NO TOT ( no m'agradria generalitzar) fa que la solució més fàcil sigui amagar el cap sota l'ala i fer veure que el problema no existeix!
És cert que molts centres han buscat mil estratègies per afrontar el problema, aules taller, projectes singulars, etc... amb alguns resultats òptims.
Però on és el reciclatge del professorat? on són els professors especialistes per fer front a aquestes dificultats? on són els recursos? enlloc!
Dir-vos que dels joves que des dels serveis socials de la ciutat on treballo d'edats compreses entre els 16 i els 20 anys el 90% ha abandonat l'ESO. Extarordinari!
Ara, ja no és un tema nostra, diuen alguns..... com que no? és un problema de TOTS! i si no treballem colz e a colze, centres educatius, EAP'S, famílies, serveis socials,... no ens en sortirem!
Flexibilització dels centres.
Centres més reduïts
Més recursos psicopedagògics
Formació professionalitzadora etapa 14 16
Itineraris flexibles
No sé aquestes poden ser algunes de moltes propostes, però com continuem amagant el cap sota l'ala i despreocupar-nos dels joves tenim un futur molt negre!
Malgrat això estic convençut que amb esforç per part de tots ens en podem sortir!
Ja veus Conxita que aquest tema m'apassiona, em toca molt de prop, gran debat aquest!
Gràcies Conxita!
Ah no puc veure el link!
P
Hola Conxita i Jordi,
ResponderEliminarLa veritat és que aquest és un dels temes estrella! Sovint els conflictes es viuen com una cosa negativa, que cal evitar, que molesta... Quan els comencem a veure com una possibilitat de canvi les coses seran diferents. Per a aconseguir-ho però, com diu el Jordi cal que ens formem al respecte, no podem pretendre abordar-los sense saber com fer-ho.
A mi tampoc em deixa accedir al link...
ResponderEliminarDesprés intento novament fer el link (he d'esperar ajuda dels "tècnics" de casa, coses de les NNTT).
ResponderEliminarDesprés d'aquests mesos en el projecte moltes són les coses que em neguitegen però les que més són:
- les expulsions ( els adolescents es queden al carrer)
- la no assumpció de responsabilitats per part dels diferents agents educatius. Generalitzar, no és correcte però sí que ho és veure una realitat i no fer-ne front i aquesta realitat és la que hem d'entomar tots, i no val ja els bons propòsits, ha d'haver-hi suport des de les administracions, des del departament. Sovint la bona predisposició dels professionals de l'educació han omplert els buits, però això no pot ni ha de durar més. Necessitem que es prengui el brau per les banyes i la realitat sense enmascarar.
- Professionals per entomar aquesta nova situació.
Adéu
Bravo Jordi!!!!molt ben dit
ResponderEliminarGràcies a tots/es