FASE I (1ª)

Per la fase I del pràcticum un dels objectius assenyalats és:

- Donar suport a la psicòloga del projecte quan em sigui requerida:

- suport en l’execució dels tallers,

- anàlisi de la idoneïtat de les activitats,

- atenció a un/a alumne/a o entorn (família, IES) en un moment determinat,

- actualització en la recerca dels programes de continuïtat escolar que poden dur a terme aquests nois i noies en la localitat i en la comarca, ja que bona part d’ells i elles volen fer un PQPI i aquests s’ofereixen en indrets molt concrets,

- romandre atenta a les dades de preinscripció, a les reunions informatives, a les dades de matriculació,...

Aquest objectiu s’està treballant d’una forma molt constant cada dia. Avui ( 11 d’abril) n’hem fet una valoració. Ha estat un moment de trobada dels dos talleristes d’aquest trimestre, la psicòloga i jo. Hem tractat els temes següents:

1. La dinàmica del grup.
2. L’avaluació de les activitats de: creació tèxtil i fotografia
3. Comentaris particulars i personals dels joves. Perspectives vers el futur més proper: continuació a l’IES o realització d’un PQPI.

Amb aquests ítems faig esmena als indicadors d’avaluació que m’havia assenyalat en el pla de treball i que s’han pogut dur a terme.

Seguint l’ordre establert faré esmena únicament dels punts tractats i dels acords presos per tal d’entomar amb la màxima eficàcia i eficiència el proper trimestre.

1. El grup té un grau d’assistència molt bo. Són creatius i sovint originals. Són respectuosos amb les feines dels altres però sempre menys preen la seva. Existeixen subgrups per l’origen de l’IES. Entre ells no existeix rivalitats, únicament s’accepten i es respecten. Els costa moltíssim motivar-se i sobretot que treballin amb esforç i constància. Es cansen ràpidament. Volen una recompensa immediata. Es distreuen amb molta facilitat. Volen ser tractats com a adults però mostren comportaments molt infantil: s’insulten, es barallen, s’amenacen,... sempre sense arribar a res més que la dialèctica, però que fa un ambient espès.

Per poder emprendre el proper trimestre amb més fluïdesa ens hem proposat fer una lectura de l’article : Casamayor, G. (Coord.). (1998). Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona: Graó així com visualitzar les diferents pàgines web que he comentat en el pla de treball

http://fundacioprojecteivida.org/Fundacio_Projecte_i_Vida/Serveis_LLeure_i_prevencio.htmlÉs interessant perquè oferta idees de com donar possibles sortides a l’alumnat d’escolaritat compartida: que poden fer en el seu temps de lleure, quins estudis poden continuar, a quins suports socials poden recórrer.

http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/pvp/guia_didactica_professorat_ProVP.pdfÉs de cabal importància perquè ofereix al centre com donar ajudes i suport en el camí de la selecció de la continuïtat escolar i professional.

http://www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos/orientacio_transicions/vida_professionalUn dels objectius del sistema educatiu és augmentar l’alumnat amb qualificació professional. El Consorci d’educació de Barcelona, juntament amb Barcelona Activa - Porta22, assumeixen aquest repte i donen suport al professorat a través del Projecte Vida Professional. I en aquests web hi ha totes les orientacions per poder-ho assolir.

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/336061-projecte-de-vida.html Per la seva simplicitat, és un article de premsa que ajuda a entendre als joves on radica la importància d’incloure un projecte a fer.

http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=14&lang=CA&cont=4958 Informació amplia del programa de PQPI de les illes Balears. És una redacció entenedora i una molt bona aproximació al coneixement d’aquest programa.

http://www.lacalledecordoba.com/noticia.asp?id=14657 És un article de premsa de la comunitat andalusa que explica quina és la realitat de l’alumnat que assisteix al programa Avança i quina és la seva motivació vers l’escolaritat i vers la seva inserció en el món laboral.

També hem valorat la presència de dos adults en la realització dels tallers. És imprescindible, per la dinàmica: necessitat de ser atesos, de rebre respostes, en el menor temps possible, en cas contrari poden arribar a crear un ambient ranci. Tots els talleristes són ben acceptats pels nois i noies. El que hem constatat és el desgast que aquests han patit durant aquests tres mesos. Tot i la revisió que hem anat fent setmanal o quinzenalment de les activitats ha realitzar, no sempre ha estat viable la seva execució i això ha provocat estrès en els docents. La meva participació ha estat : a) reconduir la participació dels joves vers les activitats, mitjançant la conversa, el marcar les normes, la revisió del seu compromís, lectura del que les activitats els reporten per la seva formació més immediata i futura (coneixement d’oficis) i b) descarregar als talleristes de la tasca disciplinària i conductual permetent més temps per la realització de la seva funció com a instructors.

2. Les activitats han tingut diferents valoracions :

Creació tèxtil: ha estat interessant i han respost positivament. El treball per projectes agrada però cal acotar-los. Sovint no són realistes: es marquen fites difícils d’assolir i en alguns casos impossibles. Se’ls ha donat a conèixer un nou ofici o manera de treball: la creació artesana.

Fotografia: molt interessant. Han gaudit de la creació i de la realització dels seus projectes. En aquest cas se’ls ha anat impulsant perquè fossin més ambiciosos/es.

Valorem com a tallers amb futur.

3. Comentaris particulars dels joves:

- una jove està embarassada dins un entorn gens favorable per dur endavant un embaràs amb garanties. Se’ns ha comunicat que hi ha una educadora social que està seguint el tema. Havia estat expulsada del centre, però se li ha donat una nova oportunitat per així reconduir afectivament el tema.

- un jove està rebent tractament des d’un centre públic per la seva addició a substàncies nocives. Així mateix rep suport psicològic per ajudar-lo a tractar la seva agressió vers els altres. En l’IES també està rebent ajut en la mesura que participa activament en el manteniment del centre i des d’aquí se’l està intentant reconquistar per seguir una escolaritat formal.

- una altra jove que ja ha fet els 16 anys no fa res durant la setmana, únicament aquestes tres sessions setmanals de dues hores. Amb aquesta noia s’està treballant molt el tema del seu futur més immediat: la seva inserció en el món laboral a partir del “club de feina” organitzat per l’ajuntament de la localitat i la continuïtat dels seus estudia a través d’un PQPI. És una noia que rep poc o cap estímul a nivell familiar vers aquest futur però que està receptiva. Tenim una petita esperança.

- un altre jove ja ha abandonat tot el que hom podria considerar ensenyament reglats. No mostra cap interès per res: ni té ganes de treballar, ni vol estudiar. Seria un típic exemple de la generació ni-ni. Ara la psicòloga està fent un treball molt exhaustiu amb ell per tal de intentar reconduir aquest negativisme. D’aquí a un temps ja us faré la continuació.

- La resta dels joves tenim previst la seva continuació pel curs vinent als instituts on assisteixen aquest curs.

GRANS REPTES, GRANS JOVES, GRANS TALLERISTES amb un GRAN PROGRAMA!!!!!!!!!!!!!!!!!