UN DIA !!!!!!!!

Diari d’un dia en la participació del projecte:

Dilluns: A dos quarts de quatre arriba l’alumnat al Centre. Dels 9 alumnes que haurien d’arribar ho fan 8. Màxima satisfacció per la coordinadora del projecte i per mi mateixa. La família de l’alumne que no ha vingut rep una trucada de la psicòloga. Sorpresa: la família justifica l’absència en aquest termes: “ ha ido a pasear con la novia”. Se’ls recordar el compromís que van signar en iniciar el curs de l’obligació de l’assistència, ja que aquesta és una part important de l’avaluació trimestral que reben els i les alumnes. A més també se’ls fa incís en el fet que si hi ha manca d’assistència els projectes queden sense acabar i tot l’esforç i els recursos queden perduts. Cal sempre emprar amb les famílies termes per elles comprensibles i el més significatiu és el tema econòmic i de responsabilitat. Altres termes són tan poc significatius (esforç, constància, compromís, vàlua de les tasques,...) que millor deixar-ho per l’entrevista personal.

Un cop arriben, necessiten un temps per explicar el seu estat anímic. Quan aquest temps no hi és el reclamaran durant tota la sessió, i no els deixarà dur a terme l’activitat.

Ens expliquen el que d’abans mà ja sabíem: dels 9 alumnes, únicament tres (33%) van a l’IES. La resta no. Els motius:

- dos ja han acomplert els 16 anys i han deixat d’anar-hi. Se’ls ha comunicat a les famílies i aquestes ho han acceptat. Cal pensar que durant tota la resta del curs també han faltat de forma regular, bé per expulsió o simplement per deixadesa.

- tres han estat expulsats per motius diversos: agressions, furts, faltes d’assistència reiterades, no acompliment de les normes,...

- un perquè ha decidit que no hi pensa anar més. No veu factible poder superar el curs (2n d’ESO) i com durant el curs vinent ja fa els 16 abandona abans que “la echen”

En aquest moment tenim una xerrada amb ells i elles vers el seu pla de futur: la necessitat d’anar elaborant un projecte vital. Seria el que hom podríem anomenar tutoria global. Aquesta és breu, en cas contrari es converteix en una pluja de crítiques, rancúnies vers els adults propers a ells/es: pare, mare i professorat.

En acabar aquesta tutoria iniciem l’activitat de confecció d’objectes amb pell.
El treball el fem de la següent manera:

- cada noi i noia elabora un projecte del que vol fer. Tenim models o bé pot ser lliure. Són nois i noies força creatius i sovint “inventen” peces a fer.

- Se’ls subministra el material i comencen a treballar.

Durant aquesta estona que dura l’activitat (dues hores) en l’aula sempre hi ha : el tallerista i la psicòloga i jo com a suport psicopedagògic. En algunes estones la psicòloga aprofita aquest temps per fer un treball més individual, tot depèn de l’estat dels joves, ja que pot ser que sigui imprescindible la presència de tres adults per poder aconseguir un mínim de treball i de relax.

- La seva concentració és mínima: tot els distreu.

- La seva motivació és escassa: valoren amb antelació que res els sortirà i per tant no hi ha cap motiu per fer alguna cosa amb il·lusió.

- El seu esforç és minúscul: han caigut en la deixadesa.

- El respecte a les normes de funcionament i convivència se’ls ha d’estar recordant constantment, sobre tot el que fa referència al vocabulari. Són “molt amics” però en dècimes de segons passen a l’insult més gran i desproporcionat per ferir i fer mal.

- La seva constància és mínima: al més petit dels entrebancs llencen la tovallola.

- La seva alegria és màxima. Tot i les serioses dificultat en que estan sempre (o gairebé sempre) és mostren content en aquesta estona.

- La seva estimació és minsa.

Davant aquesta situació descrita les actuacions que fem:

· Marcar el temps per fer l’activitat del dia. Sinó hi ha acompliment es queden fora de l’horari; quan la resta de companys surten és queda a acabar la feina no feta.

· Tutories individuals o per parelles.

· Entrevistes amb les tutores i coordinadores pedagògiques dels IESs per anar reconduint les expulsions. La seva assistència al projecte ha de ser-hi malgrat no vagin a l’institut.

· Entrevistes amb les famílies. Si és possible presencialment sinó per telèfon. Una situació molt repetitiva d’aquestes famílies és la manca de bona relació amb els IESs i cerquen un confident que els ajudi a reconduir l’actuació dels seus fills. Són entrevistes que hom pot tintar de “difícils”, on sovint ressorgeixen temes que des del projecte no podem assumir.