Comentari bibliogràfic: Casamayor,G.

En una altra entrada dels blog, us comentava que ens haviem posat com a deures fer una lectura d'un article aparegut en la revista Graó i que té com a títol " Coma dar respuesta a los conflictos" de Casamayor, G.

La seva lectura es força interessant, ja que fa una repassada a tots aquells elements que generen conflicte a l'aula. Així mateix presenta com viuen aquests conflictes tres persones d'un mateix centre: tutora, cap d'estudis i educador social.

La proximitat i el dia a dia fa veure com n'és de complicat el treball amb adolescents "conflictius" perquè distorcionen i no s'adapten al que hom considera normalitat. No hi ha una visió positiva del conflicte i la solució és radical: expulsió.

Aquests són els joves que nosaltres atenem : expulsats del sistema i de l'escolaritat reglada .

La visió més prospectiva dóna una situació certament diferent: estem davant d'un adolescents, que per si porten implicits una situació conflictiva que cal entendre, gestionar, acceptar i reconduir i que per això cal un treball amb ells i elles i no pas eludir responsabilitat.

Són unes pinzellades interessants i de fàcil lectura.

Com a equip ens ha anat molt bé per entendre:

• 
  
  la visió de les tutores d'aquests joves


• 
  
  per mirar amb més positivisme el cami iniciat


• 
  
  per debatre entre nosaltres conceptes com: conflicte, expulsió, autoestima, responsabilitat, i relació amb les famílies que són en aquest moment els puntals de la nostra tasca.


• 
  
  per tenir una informació actualitzada de les recerques que s'estan fent en aquest camp

Aquí teniu un link per si voleu fer-ne una lectura.

És curt.

Como dar respuesta a los conflictos

Unes reflexions a meitat del camí del segon pràcticum:

Quan ja portem més de la meitat d’aquest pràcticum he fet una petita aturada per tal de analitzar com s’estan duen a terme. Aquesta feina no figurava en el pla de treball, però és bàsica per entomar el més efectivament possible la resta del temps.

Les reflexions a les que he arribat són:

· En el treball del psicopedagog/a és bàsic el treball en xarxa. Un treball que ha de permetre prendre unes línees conjuntes i consensuades per tal d’afavorir al màxim el desenvolupament integral dels joves ( el projecte Avança va dirigit a aquests).

· Ha d’existir una bona base teòrica per poder fer una gestió del projecte amb eficàcia i eficiència.

· Ha d’existir una gran capacitat de adaptació al moment així com una adequació del que hom té previst. No hi cap la improvisació sense més, però sí la possibilitat d’adaptar-se. Això ho he pogut veure en les diferents programacions dels talleristes. Aquestes estaven elaborades tenint en compte els joves, però hi ha hagut moments en que ha calgut adaptar-les i adequar-les, doncs tal i com es tenien previstes no s’adaptaven a la realitat del moment.

· La viabilitat d’aquest projecte recau sobre tot en la gestió que se’n fa del mateix per part dels professionals( psicòloga i talleristes) doncs esperar un recolzament extern és tasca àrdua difícil, tot i que no es pot abandonar.

· Per aquest alumnat és imprescindible un treball competencial, no els podem avaluar únicament per objectius assolits i continguts apresos, cal anar més enllà i avaluar les seves habilitats i com són capaços d’aplicar aquestes habilitats en situacions quotidianes. Us explico un fet per exemplificar el que us exposo: un grup de tres alumnes van desconxar una part de la paret de la sala on estàvem treballant amb la punta d’una taula. El fet va estar totalment involuntari. L’endemà se’ls va donar guix i les eines necessàries i van arreglar la paret. Passats uns dies la van pintar i ara ningú pot trobar aquell desperfecte. Tot els coneixements que se’ls havia donat des dels tallers i des de les àrees de tecnologia, plàstica... van ser duts a la pràctica amb bons resultats.

· Al psicopedagog/a se li demana sovint tantes tasques que cal acotar des d’un bon principi quines seran les que es duran a terme. En aquest cas les que han predominat han estat:

- Dinamitzar les activitats que s’han dut a terme des dels diferents tallers.

- Donar eines als talleristes per determinar quina era la dinàmica i metodologia més adient

- Promoure processos de reflexió quan algú ho ha necessitat tant talleristes com alumnat.

- Donar suport a la implementació del projecte i oferir l’ajut necessari davant els problemes que han anat sorgint, com ha estat l’abandonament d’alguns joves, les expulsions reiteratives d’altres, ...

- Facilitar procediments de valoració i revisió quan han estat necessaris, com en el cas de la variació d’algunes activitats

Acabo amb dues frases dels alumnes:

Un noi em diu: “ Et convido a la festa del meu aniversari. Faig 16 anys i ho vull celebrar”. Jo li responc: “ Tots seran amics teus i jo sóc molt gran, no? “ Ell em respon: “ Convido a qui vull que estigui amb mi per aquesta data i no per edats. T’espero i pots venir acompanyada, sinó et presentaré algun amic meu, jajajajaja”

Una noia que té una situació familiar molt desestructurada em diu: “ Te quiero tanto que a partit de ahora seràs mi tia de sangre”

Us explico: a qui ella estima els denomina amb el complement “ de sangre”, ja que té clar que no són de la seva família però es sent relacionada amb aquella persona, perquè es sent acompanyada, que l'importa.

BIBLIOGRAFIA-EDUCACIÓ EMOCIONAL-SUBJECTES

Us animo a que visioneu aquests dos vídeos. Són curts, però ajuden a comprendre els subjectes que participen en el projecte “Avança” i per extensió a tots els infants i joves amb els quals estem treballant, ja sigui com a practicants/es o com a docents

Quan parlem d’un noi/a intel·ligent ho fem referint-nos al seu rendiment acadèmic. Hi han d’altres intel·ligències bàsiques i fonamentals, i demostrat que ajuden tant o més a la persona en el seu desenvolupament integral: la intel·ligència emocional. Aquesta està poc o gens treballada en l’escola i encara menys en els instituts de secundària. Potser si formes part del desplegament d’aquests joves comptaríem amb una eina més per reduir el seu fracàs escolar i conseqüentment el seu abandonament.

En paraules d’Eduard Punset el treball d’aquesta intel·ligència comportaria:

• Ensenyar als nens i nenes, als joves, a focalitzar la seva atenció
• Solucionar de forma creativa i col·laborativa els conflictes
• Gestionar les seves emocions.

http://www.youtube.com/watch?v=DHTOfDmWTDE:

en aquest vídeo sens fa una exposició de les competències pel segle XXI i com s’han de treballar. Així mateix se’ns explica les raons de la necessitat d’un treball adreçat al treball de la competència social i com la manca d’aquesta pot generar situacions com les que estic mostrant al llarg d’aquestes pràctiques.

http://www.youtube.com/watch?v=8EICxxmMzac&NR=1&feature=fvwp:

se’ns presenta la necessitat que té el sistema educatiu del treball de la intel·ligència emocional, justificant-ho en paraules d’Eduard Punset com a : “ el sistema educatiu actual no serveix per trobar feina” .

Sobre aquest tema hi ha molt i molt variat i discutible, però pot ser una eina que ens ajudi i com a tal l’hem d’analitzar i prendre. La societat està en canvi i aquest canvi ens demana adaptacions i actualitzacions

FASE 3 (1ª)

En la tercera fase del pla de treball assenyalava els següents objectius:

• Continuar el seguiment individualitzat d’aquell alumne que es va iniciar en el primer pràcticum.
• Complementar el protocol de l’alumne iniciat en el semestre anterior: fent especial atenció en les fases VI, VII i VIII.

Per assolir els objectius assenyalats les actuacions que he previst són:

1. Recull d’incidències de l’alumne tant des de la vessant positiva com negativa.
2. Complimentar el protocol de l’alumne/a : X, en les fases VI, VII i VIII que no van poder realitzar-se el semestre anterior

Respecte a la primera actuació les anotacions recollides han estat:

- l’alumne assisteix amb irregularitat al projecte: pot esdevenir-se tres o quatre sessions seguides en que no apareix pel centre i després assistir unes quantes seguides. Les seves absències són justificades: algunes reals (assistència al metge) d’altres per part de l’àvia (“està muy cansado i està durmiendo”, “ha ido a pasear con la novia”,...)

- quan assisteix al centre la seva actitud és molt variant com també ho és la seva motivació vers les tasques. Pot presentar sessions de màxima motivació i implicació pel projecte, amb ganes per fer i per demostrar que pot i sap fer-ho amb d’altres que no fa absolutament res. En aquests moments el noi ens està fent un “crit” d’auxili: necessita parlar o com a mínim que se li parli i s’estigui per ell.

- durant aquest segon semestre escolar (gener- ½ abril) no hi ha hagut cap incidència remarcable en les classes en que ha assistit. Podem dir que el seu grau de provocació vers els companys/es i els adults ha disminuït pràcticament fins a zero. Hi ha hagut un canvi important: un canvi en el rol que fins ara se li havia designat i que ha canviat. Era el líder indiscutible, el qui manava, el qui provocava, el qui dirigia el grup només amb la mirada, el que seduïa a les noies només amb una senyal. Ara continua sent un líder però més proper a les actituds i normes que des del centre i des de la societat se li demanen: ha aprés que les normes existeixen i que faciliten la convivència entre tots. Es mostra més receptiu a la conversa, als suggeriments, ...

- una única incidència ha estat motiu de recull sistemàtic: arribar fora de l’horari, mentir, bloqueig davant la feina i manca de respecte al tallerista. L’actuació ha estat: expulsió de l’aula i anada a la sala amb la psicòloga, recuperar el temps a l’hora de la sortida i demanar disculpes al tallerista davant dels companys/es. Per continuar amb l’actuació, l’endemà al matí ha anat al centre i ha tingut xerrada amb la psicòloga ( ja ha complert els 16 anys i no va a l’IES).

- amb mi, s’ha establert un vincle positiu perquè la seva actual novia, és íntima amiga d’una ex-alumna i els comentaris que ha rebut han permès una proximitat amb ell força positiva. Durant les sessions de tallers, i tot treballant, he pogut trobar l’espai i el temps pel que podríem denominar “confidències”. És un noi a qui manca totalment la figura d’un adult que li doni normes a la vegada que afecte, que el sàpiga escoltar però no donar sempre la raó, que l’ajudi sense esperar res a canvi, que no el castigui. Té una imatge força distorsionada de l’adult. La seva imatge de l’adult és d’un ser impositiu, no raonable, amb la força com a única arma, subornable, que no demostra afecte, que no estima, que la seva única funció és donar el menjar i la paga. Davant aquesta imatge cal treballar intensament per un canvi. Ho estem fent, sobretot la psicòloga.

Respecte a la segona actuació: en color marró el que correspon a aquest segon pràcticum.

Conèixer la situació de l’alumne	S’ha recollit les dades facilitades per l’IES i la família traves t’entrevistes amb ambdós agents i el document de traspàs, així com tota la informació que ja es tenia des del curs anterior. Hi ha hagut un canvi important: té una novia des del gener d’aquest any i s’ha integrat tant amb aquesta família, que encara que no sigui una situació desitjable, ha conegut un model familiar on hi ha comunicació, reunions familiars, àpats en horaris establerts, ...
Pressa d’acords conjunta entre la psicòloga i el professorat de l’IES	Per dificultat horària no vaig anar a la reunió i els acords m’han estat transmesos per la psicòloga: - participació en l’IES en l’aula oberta (adequació del currículum, centrant-se principalment en les àrees instrumentals) - participació en el projecte “Avança”, en el mateix horari que la resta de companys de l’IES va a classe. - vetllar des d’ambdues part pel no abandonament i per reduir al màxim l’absentisme. Canvis: - ha deixat d’assistir a l’IES des d’inicis del mes de febrer, tot i que els 16 anys els ha fet al març. S’han encadenat expulsions i quan aquestes no hi eren, ell mateix ha pres la decisió de no anar-hi.
Aclarir i reformular el problema i objectius	Un cop presos els acords anterior és fa una nova anàlisi de la situació d’ en XXXXXXXXXXXX i es veuen que els acords no necessiten de nova redacció, en tot cas de més concreció perquè el noi pugui ell mateix veure el seu propi progrés. - assistir a l’aula oberta i al projecte “Avança” - relacionar-se amb els seus iguals de forma no violenta - relacionar-se amb els adults amb més correcció - acabar les tasques iniciades tant a l’institut com en el projecte. - acceptar les normes de funcionament i de convivència Nous objectius: - iniciar l’elaboració del seu nou pla d’estudis pel proper curs acadèmic: assistència a un PQPI.
Elaborar un pla d’actuació	S’està fent, però encara no s’ha conclòs. S’ha iniciat: redacció dels objectius, activitats a realitzar per ambdues institucions, per tal que en XXXXXXXXXXXX s’impliqui en el seu projecte vital. El pla d’actuació s’ha vist parcialment modificat, per l’abandonament del noi vers l’ ensenyaments secundari obligatori. En aquest moment el nou pla d’actuació es reflecteix: - vetllar perquè assisteixi a totes les sessions del projecte. El tercer trimestre hi ha un canvi d’activitat (cuina) i ell va assistir-hi el curs passat i sembla ser que té una bona disposició. - oferir-li la informació vers els estudis que pot seguir el curs vinent. - guiar-lo en la seva inserció en el món laboral, ofertant-li els diferents recursos existents a la localitat (club de feina) - donar-li el suport afectiu i emocional que necessita.
Participar en el desenvolupament del pla	Durant les sessions de pràcticum, quan ha estat necessari: diàleg durant les activitats on ha mostrat aquest sentiment que es troba sol davant la vida i que a més tot i tothom està en contra seva. Costa que vegi quelcom positiu en la seva vida. Igual.
Col·laborar en el desenvolupament del pla	La meva tasca dins el pla d’actuació és: - recerca d’informació per orientar al noi vers quins són els estudis més adients pel proper curs. Hem de comptar que es troba sol davant aquesta decisió. La informació ha de ser molt clara, objectiva i entenedora. - continuar amb les actuacions preses per la psicòloga: acceptació de les normes, assistència a les classes, participació activa en les diferents sessions,... - donar suport al noi en aquests moments de baixa autoestima, motivació, ... mitjançant diferents tècniques: el diàleg, comentari de cançons, visualització de vídeos, comentari de pel·lícules,...
Avaluació del procés, objectius i resultats	L’avaluació del procés és constant així com la revisió i adaptació dels objectius a la necessitat del noi. És fluctuant i ens anem adaptant. Els resultats fins ara apreciables són: - millora en la seva relació amb els iguals - canvi en el rol - poca implicació en el seu projecte vital - nul·la importància a la necessitat de continuar uns estudis. Ho accepta com a una roda més en l’engranatge. D’aquí la gran importància de que se’l informi. - incorrecta imatge de l’adult: els adults que han participat en la seva vida han deixat en ell una petjada molt negativa. S’està reconduint aquesta. Queda encara un tercer trimestre.
Plantejar la continuïtat del procés.	Om ja ha acomplert els 16 anys el proper curs no pot assistir a aquest projecte. Estem cercant quina és la ruta més pròpia per ell.

FASE 2 (1ª)

En la segona fase del pla de treball quedaven assenyalats els següents objectius:

• Conèixer les diferents possibilitats d’escolarització d’aquests joves: PQPI (programa de qualificació inicial), PTT (programa de transició al treball ), FIAP (formació i aprenentatge professional), escola d’adults. Una primera aproximació és que són programes que ofereixen una formació pràctica de curta durada amb l’objectiu de formar l’alumnat en un ofici o professió per accedir a un lloc de treball o reincorporar-se al sistema educatiu. Preveuen una formació teòrica i la realització de formació pràctica en empreses o centres de treball.
• Remondre activa en la recerca d’informació per poder fer una intervenció el més acurada i oportuna possible. En aquesta recerca tindré en compte la figura de la tutora.

Per dur a terme els anteriors objectius m’assenyalava les activitats:

• cerca d’informació dels diferents programes d’escolarització que poden seguir un cop acomplerts els 16 anys i fer-ne un traspàs entenedor .
• facilitar les dades, els centres, els programes perquè puguin assistir a les reunions.

Això ho he realitzat a partir de la recerca d’informació en dos àmbits

A) Pels professionals: coordinadora del projecte i jo

http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.bec23a5800a3d81ae244968bb0c0e1a0/?vgnextoid=c1ee30944dedd110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c1ee30944dedd110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.8d9f3f7e23c1cd519e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=6b829fef421bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6b829fef421bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=82917a9adb278210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&idTipusAction=1&idAction=1&id=d7817a9adb278210VgnVCM1000008d0c1e0a____&nomAccio=1&meta=

B) Per l’alumnat: com tots ells i elles consulten sovint (diàriament ) Internet els hi hem facilitat aquestes dues adreces. És possible que no en facin cap ús, però també creiem que el tenir-les els pot provocar curiositat, i d’això ens valem.

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Guies_estudis/ARXIUS/PQPI_itinerari.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Estudiar_Catalunya_Estudis/programes%20de%20qualificacio%20professional%20inicial/00%20Documents/ARXIUS/guia_PQPI.pdf

Fruit d’aquesta recerca hem treballat amb l’alumnat els següents aspectes:

• Dates que calia tenir en compte. Els hi hem dit abans del període de vacances de Setmana Santa per tal que ho anessin pensant

- Publicació de l’oferta inicial: 6 de maig del 2011

- Publicació de les àrees d’influència: abans del 7 de maig del 2011

- Presentació de sol·licituds: del 9 al 20 de maig del 2011

- Entrevistes d’orientació: del 9 de maig al 14 de juny del 2011

- Publicació de les llistes baremades: 10 de juny del 2011

- Termini de reclamació a les llistes baremades: 14, 15 i 16 de juny del 2011

- Publicació de les llistes baremades definitives: 20 de juny del 2011

- Publicació de l’oferta final: 7 de juliol del 2011

- Publicació de les llistes d’alumnat admès: 8 de juliol del 2011

- Període de matriculació: del 2 al 12 de setembre del 2011

• Documentació. Els hi hem comentat amb la finalitat que tinguessin previst quins documents els falta i on s’han d’adreçar per aconseguir-los. Ens cal tenir previst que sovint es troben sols i soles davant aquest procés i tot és just per aconseguir que ho tinguin

- Documentació identificativa que s'ha de presentar:

1. Alumnat menor d’edat:
• L’original i una fotocòpia del llibre de família o altres documents relatius a la filiació. Si l’alumne o l’alumna està en situació d’acolliment, la resolució del Departament de Benestar Social i Família
• L’original i una fotocòpia del DNI o de la targeta de residència on consta el NIE de la persona sol·licitant (l'alumne o l'alumna).
• L'original i una fotocòpia del DNI o de la targeta de residència on consta el NIE del pare, la mare o el tutor o la tutora legal de la persona sol·licitant.
• L'original i una fotocòpia de la targeta sanitària individual (TSI) de l'alumne o l'alumna, si la teniu.
2. Per acreditar la proximitat del domicili de l'alumne o alumna cal presentar:
• L'original i una fotocòpia del DNI de la persona sol·licitant o de la targeta de residència on consta el NIE en el cas de persones estrangeres. Quan el domicili habitual que s’al·lega no coincideix amb el del DNI de la persona sol·licitant o de la targeta de residència on consta el NIE, en el cas de persones estrangeres, certificat o volant municipal de convivència de l'alumne o alumna, on ha de constar que conviu amb la persona sol·licitant, i el resguard de la renovació del DNI o comunicació, amb registre d’entrada, del canvi de domicili a la delegació del Govern en el cas de persones estrangeres.

- Documentació acadèmica:

• El certificat de la qualificació mitjana dels dos darrers nivells cursats a l'ESO dels que ja es disposa d’avaluació final.

Aquesta informació se’ls ha donat oral i comentada i amb un full. No cabia comentaris, era informació i sobretot presa de consciència de la necessitat de tenir tota la documentació abans d’iniciar el procés.

Mitjançant una tutoria grupal amb aquells joves que tenen la intenció de fer un PQPI, hem treball els aspectes dels requisits:

Qui pot fer un PQPI? Poden accedir als PQPI les persones més grans de 16 anys (o que els compleixen abans del 31 de desembre de l’any que inicien el programa) i que, prioritàriament, no en tenen més de 21 i que han finalitzat l’educació secundària obligatòria sense haver obtingut el títol de graduat o graduada.

Què s’ha de fer ? Els alumnes que es preinscriuen a un PQPI han de fer una entrevista individual en què responsables dels programes els orienten sobre la tria que han fet i quins centres i perfils de PQPI haurien de demanar com a preferents. En l’entrevista també es valora si el perfil sol·licitat per l'alumne o l'alumna s’adapta als seus interessos i a les seves motivacions i aptituds.

Com s’hi pot accedir? La puntuació resultant d’aquesta valoració (20, 10 o 0 punts) se suma a la resta de punts obtinguts en l’aplicació dels criteris de prioritat.

Atenció a les dades: Els centres dels PQPI estableixen i publiquen al seu tauler d’anuncis les dates en què l’alumnat que es preinscriu ha de fer l’entrevista. Les persones que presenten la sol·licitud després del dia 20 de maig, poden fer o no aquesta entrevista.

Pot semblar que s’ha informat amb massa temps d’antelació, però necessitem assegurar la seva escolaritat pel curs vinent. Necessitem amb tots ells i elles tenir una ruta de treball clara, que els pugui ser adient per anar elaborant el seu projecte de vida, amb unes passes petites i clares.

Bibliografia: articles de premsa

En l’exposició dels subjectes que reben atenció en el projecte “Avança” feia esmena a les necessitats de romandre atenta a qualsevol informació que ajudes a una correcta atenció d’ells i elles.

De forma assídua cerquem informació que pugui ajudar-nos. Us remeto alguns articles de premsa força interessants:

- http://noticias.iberestudios.com/generacion-nini-%C2%BFque-estudios-pueden-motivarles/ (Iberestudios Noticias - ‎30/03/2011)

Aquest article ens fa reflexionar sobre el gran eix de l’educació per aquests joves coneguts com a generació ni – ni : LA MOTIVACIÓ. ‎ Ofereix informació i eines per fer front a aquest gran element educatiu. Us l’aconsello. Molt interessant.

- http://www.teleprensa.es/murcia-noticia-290953-Lo-llaman-excelencia.html Teleprensa World - ‎12/04/2011‎

Aquest article ens fa una exposició irònica i sarcàstica del que hom anomena excel·lència en educació. A través d’ella ens pinta la situació dels alumnes que no queden dins aquesta “orla”, els alumnes que són exclosos d’aquest sistema per raons diverses: exclusió social, desmotivació, manca de recursos,... Jo em pregunto: què serà d’ells i elles? Senyors i senyores polítics/ques som tots iguals en el sistema educatiu? Podem ser tots i totes excel·lents? Per què se’ns nega aquesta excel·lència?

Plans d'actuació de l'ajuntament - Fase I (2ª)

Cercant informació per donar resposta als joves del projecte Avança he trobat que des de l'ajuntament de la localitat de SJD estan organitzant uns tallers ocupacionals. Rep el nom de " Club de feina: talleres para el empleo".
Amb l'objectiu de millorar la cerca de treball, el club posa en marxa tallers específics d'un màxim de tres sessions de tres hores cada una. Per participar es necessari inscriure's en el departament de Foment de l'Ocupació. En aquest moment del curs, als nois i noies que ja han acomplert els 16 anys els estem oferint aquesta eina. Els estem ajudant a fer la inscripció, que és de forma telemàtica, al departament abans esmentat. Així mateix els ajudem a revisar les actualitzacions que s'estant fent des del departament.

Els dos tallers que estan organitzats són:

• ALFABETITZACIÓ I NOVES TECNOLOGIES
• EL CURRÍCULUM I L'ENTREVISTA

Són noves aportunitats que s'han d'oferir a aquest jovent perquè trobi i vegi la necessitat de tenir present un pla de futur.

TOT ÉS POC!!!!!!!!!!

FASE I (1ª)

Per la fase I del pràcticum un dels objectius assenyalats és:

- Donar suport a la psicòloga del projecte quan em sigui requerida:

- suport en l’execució dels tallers,

- anàlisi de la idoneïtat de les activitats,

- atenció a un/a alumne/a o entorn (família, IES) en un moment determinat,

- actualització en la recerca dels programes de continuïtat escolar que poden dur a terme aquests nois i noies en la localitat i en la comarca, ja que bona part d’ells i elles volen fer un PQPI i aquests s’ofereixen en indrets molt concrets,

- romandre atenta a les dades de preinscripció, a les reunions informatives, a les dades de matriculació,...

Aquest objectiu s’està treballant d’una forma molt constant cada dia. Avui ( 11 d’abril) n’hem fet una valoració. Ha estat un moment de trobada dels dos talleristes d’aquest trimestre, la psicòloga i jo. Hem tractat els temes següents:

1. La dinàmica del grup.
2. L’avaluació de les activitats de: creació tèxtil i fotografia
3. Comentaris particulars i personals dels joves. Perspectives vers el futur més proper: continuació a l’IES o realització d’un PQPI.

Amb aquests ítems faig esmena als indicadors d’avaluació que m’havia assenyalat en el pla de treball i que s’han pogut dur a terme.

Seguint l’ordre establert faré esmena únicament dels punts tractats i dels acords presos per tal d’entomar amb la màxima eficàcia i eficiència el proper trimestre.

1. El grup té un grau d’assistència molt bo. Són creatius i sovint originals. Són respectuosos amb les feines dels altres però sempre menys preen la seva. Existeixen subgrups per l’origen de l’IES. Entre ells no existeix rivalitats, únicament s’accepten i es respecten. Els costa moltíssim motivar-se i sobretot que treballin amb esforç i constància. Es cansen ràpidament. Volen una recompensa immediata. Es distreuen amb molta facilitat. Volen ser tractats com a adults però mostren comportaments molt infantil: s’insulten, es barallen, s’amenacen,... sempre sense arribar a res més que la dialèctica, però que fa un ambient espès.

Per poder emprendre el proper trimestre amb més fluïdesa ens hem proposat fer una lectura de l’article : Casamayor, G. (Coord.). (1998). Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona: Graó així com visualitzar les diferents pàgines web que he comentat en el pla de treball

http://fundacioprojecteivida.org/Fundacio_Projecte_i_Vida/Serveis_LLeure_i_prevencio.htmlÉs interessant perquè oferta idees de com donar possibles sortides a l’alumnat d’escolaritat compartida: que poden fer en el seu temps de lleure, quins estudis poden continuar, a quins suports socials poden recórrer.

http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/pvp/guia_didactica_professorat_ProVP.pdfÉs de cabal importància perquè ofereix al centre com donar ajudes i suport en el camí de la selecció de la continuïtat escolar i professional.

http://www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos/orientacio_transicions/vida_professionalUn dels objectius del sistema educatiu és augmentar l’alumnat amb qualificació professional. El Consorci d’educació de Barcelona, juntament amb Barcelona Activa - Porta22, assumeixen aquest repte i donen suport al professorat a través del Projecte Vida Professional. I en aquests web hi ha totes les orientacions per poder-ho assolir.

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/336061-projecte-de-vida.html Per la seva simplicitat, és un article de premsa que ajuda a entendre als joves on radica la importància d’incloure un projecte a fer.

http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=14&lang=CA&cont=4958 Informació amplia del programa de PQPI de les illes Balears. És una redacció entenedora i una molt bona aproximació al coneixement d’aquest programa.

http://www.lacalledecordoba.com/noticia.asp?id=14657 És un article de premsa de la comunitat andalusa que explica quina és la realitat de l’alumnat que assisteix al programa Avança i quina és la seva motivació vers l’escolaritat i vers la seva inserció en el món laboral.

També hem valorat la presència de dos adults en la realització dels tallers. És imprescindible, per la dinàmica: necessitat de ser atesos, de rebre respostes, en el menor temps possible, en cas contrari poden arribar a crear un ambient ranci. Tots els talleristes són ben acceptats pels nois i noies. El que hem constatat és el desgast que aquests han patit durant aquests tres mesos. Tot i la revisió que hem anat fent setmanal o quinzenalment de les activitats ha realitzar, no sempre ha estat viable la seva execució i això ha provocat estrès en els docents. La meva participació ha estat : a) reconduir la participació dels joves vers les activitats, mitjançant la conversa, el marcar les normes, la revisió del seu compromís, lectura del que les activitats els reporten per la seva formació més immediata i futura (coneixement d’oficis) i b) descarregar als talleristes de la tasca disciplinària i conductual permetent més temps per la realització de la seva funció com a instructors.

2. Les activitats han tingut diferents valoracions :

Creació tèxtil: ha estat interessant i han respost positivament. El treball per projectes agrada però cal acotar-los. Sovint no són realistes: es marquen fites difícils d’assolir i en alguns casos impossibles. Se’ls ha donat a conèixer un nou ofici o manera de treball: la creació artesana.

Fotografia: molt interessant. Han gaudit de la creació i de la realització dels seus projectes. En aquest cas se’ls ha anat impulsant perquè fossin més ambiciosos/es.

Valorem com a tallers amb futur.

3. Comentaris particulars dels joves:

- una jove està embarassada dins un entorn gens favorable per dur endavant un embaràs amb garanties. Se’ns ha comunicat que hi ha una educadora social que està seguint el tema. Havia estat expulsada del centre, però se li ha donat una nova oportunitat per així reconduir afectivament el tema.

- un jove està rebent tractament des d’un centre públic per la seva addició a substàncies nocives. Així mateix rep suport psicològic per ajudar-lo a tractar la seva agressió vers els altres. En l’IES també està rebent ajut en la mesura que participa activament en el manteniment del centre i des d’aquí se’l està intentant reconquistar per seguir una escolaritat formal.

- una altra jove que ja ha fet els 16 anys no fa res durant la setmana, únicament aquestes tres sessions setmanals de dues hores. Amb aquesta noia s’està treballant molt el tema del seu futur més immediat: la seva inserció en el món laboral a partir del “club de feina” organitzat per l’ajuntament de la localitat i la continuïtat dels seus estudia a través d’un PQPI. És una noia que rep poc o cap estímul a nivell familiar vers aquest futur però que està receptiva. Tenim una petita esperança.

- un altre jove ja ha abandonat tot el que hom podria considerar ensenyament reglats. No mostra cap interès per res: ni té ganes de treballar, ni vol estudiar. Seria un típic exemple de la generació ni-ni. Ara la psicòloga està fent un treball molt exhaustiu amb ell per tal de intentar reconduir aquest negativisme. D’aquí a un temps ja us faré la continuació.

- La resta dels joves tenim previst la seva continuació pel curs vinent als instituts on assisteixen aquest curs.

GRANS REPTES, GRANS JOVES, GRANS TALLERISTES amb un GRAN PROGRAMA!!!!!!!!!!!!!!!!!

UN DIA !!!!!!!!

Diari d’un dia en la participació del projecte:

Dilluns: A dos quarts de quatre arriba l’alumnat al Centre. Dels 9 alumnes que haurien d’arribar ho fan 8. Màxima satisfacció per la coordinadora del projecte i per mi mateixa. La família de l’alumne que no ha vingut rep una trucada de la psicòloga. Sorpresa: la família justifica l’absència en aquest termes: “ ha ido a pasear con la novia”. Se’ls recordar el compromís que van signar en iniciar el curs de l’obligació de l’assistència, ja que aquesta és una part important de l’avaluació trimestral que reben els i les alumnes. A més també se’ls fa incís en el fet que si hi ha manca d’assistència els projectes queden sense acabar i tot l’esforç i els recursos queden perduts. Cal sempre emprar amb les famílies termes per elles comprensibles i el més significatiu és el tema econòmic i de responsabilitat. Altres termes són tan poc significatius (esforç, constància, compromís, vàlua de les tasques,...) que millor deixar-ho per l’entrevista personal.

Un cop arriben, necessiten un temps per explicar el seu estat anímic. Quan aquest temps no hi és el reclamaran durant tota la sessió, i no els deixarà dur a terme l’activitat.

Ens expliquen el que d’abans mà ja sabíem: dels 9 alumnes, únicament tres (33%) van a l’IES. La resta no. Els motius:

- dos ja han acomplert els 16 anys i han deixat d’anar-hi. Se’ls ha comunicat a les famílies i aquestes ho han acceptat. Cal pensar que durant tota la resta del curs també han faltat de forma regular, bé per expulsió o simplement per deixadesa.

- tres han estat expulsats per motius diversos: agressions, furts, faltes d’assistència reiterades, no acompliment de les normes,...

- un perquè ha decidit que no hi pensa anar més. No veu factible poder superar el curs (2n d’ESO) i com durant el curs vinent ja fa els 16 abandona abans que “la echen”

En aquest moment tenim una xerrada amb ells i elles vers el seu pla de futur: la necessitat d’anar elaborant un projecte vital. Seria el que hom podríem anomenar tutoria global. Aquesta és breu, en cas contrari es converteix en una pluja de crítiques, rancúnies vers els adults propers a ells/es: pare, mare i professorat.

En acabar aquesta tutoria iniciem l’activitat de confecció d’objectes amb pell.
El treball el fem de la següent manera:

- cada noi i noia elabora un projecte del que vol fer. Tenim models o bé pot ser lliure. Són nois i noies força creatius i sovint “inventen” peces a fer.

- Se’ls subministra el material i comencen a treballar.

Durant aquesta estona que dura l’activitat (dues hores) en l’aula sempre hi ha : el tallerista i la psicòloga i jo com a suport psicopedagògic. En algunes estones la psicòloga aprofita aquest temps per fer un treball més individual, tot depèn de l’estat dels joves, ja que pot ser que sigui imprescindible la presència de tres adults per poder aconseguir un mínim de treball i de relax.

- La seva concentració és mínima: tot els distreu.

- La seva motivació és escassa: valoren amb antelació que res els sortirà i per tant no hi ha cap motiu per fer alguna cosa amb il·lusió.

- El seu esforç és minúscul: han caigut en la deixadesa.

- El respecte a les normes de funcionament i convivència se’ls ha d’estar recordant constantment, sobre tot el que fa referència al vocabulari. Són “molt amics” però en dècimes de segons passen a l’insult més gran i desproporcionat per ferir i fer mal.

- La seva constància és mínima: al més petit dels entrebancs llencen la tovallola.

- La seva alegria és màxima. Tot i les serioses dificultat en que estan sempre (o gairebé sempre) és mostren content en aquesta estona.

- La seva estimació és minsa.

Davant aquesta situació descrita les actuacions que fem:

· Marcar el temps per fer l’activitat del dia. Sinó hi ha acompliment es queden fora de l’horari; quan la resta de companys surten és queda a acabar la feina no feta.

· Tutories individuals o per parelles.

· Entrevistes amb les tutores i coordinadores pedagògiques dels IESs per anar reconduint les expulsions. La seva assistència al projecte ha de ser-hi malgrat no vagin a l’institut.

· Entrevistes amb les famílies. Si és possible presencialment sinó per telèfon. Una situació molt repetitiva d’aquestes famílies és la manca de bona relació amb els IESs i cerquen un confident que els ajudi a reconduir l’actuació dels seus fills. Són entrevistes que hom pot tintar de “difícils”, on sovint ressorgeixen temes que des del projecte no podem assumir.