Unes reflexions a meitat del camí del segon pràcticum:

Quan ja portem més de la meitat d’aquest pràcticum he fet una petita aturada per tal de analitzar com s’estan duen a terme. Aquesta feina no figurava en el pla de treball, però és bàsica per entomar el més efectivament possible la resta del temps.

Les reflexions a les que he arribat són:

· En el treball del psicopedagog/a és bàsic el treball en xarxa. Un treball que ha de permetre prendre unes línees conjuntes i consensuades per tal d’afavorir al màxim el desenvolupament integral dels joves ( el projecte Avança va dirigit a aquests).

· Ha d’existir una bona base teòrica per poder fer una gestió del projecte amb eficàcia i eficiència.

· Ha d’existir una gran capacitat de adaptació al moment així com una adequació del que hom té previst. No hi cap la improvisació sense més, però sí la possibilitat d’adaptar-se. Això ho he pogut veure en les diferents programacions dels talleristes. Aquestes estaven elaborades tenint en compte els joves, però hi ha hagut moments en que ha calgut adaptar-les i adequar-les, doncs tal i com es tenien previstes no s’adaptaven a la realitat del moment.

· La viabilitat d’aquest projecte recau sobre tot en la gestió que se’n fa del mateix per part dels professionals( psicòloga i talleristes) doncs esperar un recolzament extern és tasca àrdua difícil, tot i que no es pot abandonar.

· Per aquest alumnat és imprescindible un treball competencial, no els podem avaluar únicament per objectius assolits i continguts apresos, cal anar més enllà i avaluar les seves habilitats i com són capaços d’aplicar aquestes habilitats en situacions quotidianes. Us explico un fet per exemplificar el que us exposo: un grup de tres alumnes van desconxar una part de la paret de la sala on estàvem treballant amb la punta d’una taula. El fet va estar totalment involuntari. L’endemà se’ls va donar guix i les eines necessàries i van arreglar la paret. Passats uns dies la van pintar i ara ningú pot trobar aquell desperfecte. Tot els coneixements que se’ls havia donat des dels tallers i des de les àrees de tecnologia, plàstica... van ser duts a la pràctica amb bons resultats.

· Al psicopedagog/a se li demana sovint tantes tasques que cal acotar des d’un bon principi quines seran les que es duran a terme. En aquest cas les que han predominat han estat:

- Dinamitzar les activitats que s’han dut a terme des dels diferents tallers.

- Donar eines als talleristes per determinar quina era la dinàmica i metodologia més adient

- Promoure processos de reflexió quan algú ho ha necessitat tant talleristes com alumnat.

- Donar suport a la implementació del projecte i oferir l’ajut necessari davant els problemes que han anat sorgint, com ha estat l’abandonament d’alguns joves, les expulsions reiteratives d’altres, ...

- Facilitar procediments de valoració i revisió quan han estat necessaris, com en el cas de la variació d’algunes activitats

Acabo amb dues frases dels alumnes:

Un noi em diu: “ Et convido a la festa del meu aniversari. Faig 16 anys i ho vull celebrar”. Jo li responc: “ Tots seran amics teus i jo sóc molt gran, no? “ Ell em respon: “ Convido a qui vull que estigui amb mi per aquesta data i no per edats. T’espero i pots venir acompanyada, sinó et presentaré algun amic meu, jajajajaja”

Una noia que té una situació familiar molt desestructurada em diu: “ Te quiero tanto que a partit de ahora seràs mi tia de sangre”

Us explico: a qui ella estima els denomina amb el complement “ de sangre”, ja que té clar que no són de la seva família però es sent relacionada amb aquella persona, perquè es sent acompanyada, que l'importa.