Ha arribat el moment de concloure un període, i com a tal suposa un moment de tristesa, per la fi de la relació amb un grup, i de satisfacció per poder haver estat capaç d’assolir aquells objectius assenyalats per aquests mesos. Tot això ha estat possible gràcies a uns alumnes que m’han rebut amb satisfacció, que m’han deixat integrar-me en el seu grup (no és fàcil), una coordinadora del projecte i tutora externa que m’ha ajudat, m’ha integrat en el grup de treball, que ha tingut sempre en consideració les diferents aportacions fetes (és una gran professional i una excel·lent persona), i uns talleristes que han sabut veure i acceptar en tot moment la meva presencia com quelcom afavoridor de la seva tasca. I també a l’ajuntament de la localitat per facilitar-me la realització del P-I i P-II en aquest excel·lent programa del que en tenia unes breus referències fa un any i ara en tinc un important coneixement.
Al llarg d’aquests dies he donat a conèixer com a esdevingut el desplegament del P-II en les seves diferents fases. Les diferents entrades han correspost als moments més significatius, aclaridors i representatius d’aquest .Gràcies a tots i totes pels comentaris fets, han estat punts importants a tenir en compte en les diferents actuacions. Així mateix dir-vos que els seguiment dels vostres blogs ha estat una tasca enriquidora, alguns per la desconeixença del que presentaveu, d'altres per la proximitat amb la tasca del dia a dia i d'altres per les semblances amb el pràcticum realitzat. Realment ha estat una eina de comunicació, relació i aprenentatge.
Aquest pràcticum ha estat la continuació i prolongació del P-I, i si en el primer tenia una sensació de que quedaven aspectes a complimentar i conèixer, ara tinc una gran sensació de satisfacció personal i professional.
Per mi el pràcticum acabarà el 22 de juny (data de cloenda escolar del curs 2010-2011) i es va iniciar en iniciar el projecte Avança a mitjans del mes d’octubre. Ha estat doncs tot un curs escolar, i penso que aquest continuïtat en el temps ha estat un dels motius de que avui conegui força bé el projecte. L’altre la gran acceptació per part dels diferents agents de la meva assistència; talleristes, alumnat, ajuntament i coordinadora m’han rebut molt bé, m’han ofertat el seu suport i ajut i el que més m’ha satisfet és que se m’ha escoltat, se m’han acceptat els suggeriments i propostes i s’han dut a terme aquelles que s’han considerat adients. M’he sentit membre actiu i participatiu. He sentit que la prudència, l’empatia, el respecte, l’ètica professional, són qualitats imprescindibles per una intervenció i he intentat ser així en tots els moments. Ho he pogut ser perquè se m’ha permès ser.
A quines conclusions he arribat? 
Intentaré fer-ne una enumeració el més aclaridora possible. Podria dir que han estat les següents:
Ø La funció d’un psicopedagog/a és tan àmplia, que millor acotar en quin moment i sota quines directrius ha d’actuar. Així les funcions que hom assigna a un psicopedagog , i que eren les que asomia la psicòloga coordinadora del projecte, i en les que he tingut la possibilitat de participar-hi han estat:
· dinamitzar el treball conjunt.
· facilitar al professorat procediments per a la identificació i aclariment de necessitats.
· participar en els debats i donar suport a l’expressió de les diferents perspectives.
· ajudar en la priorització de necessitats i en l’establiment de finalitats generals del projecte.
· promoure processos reflexius sobre les millores que es pretenen.
· promoure l’intercanvi de coneixements.
· oferir informació i estratègies vàlides per al disseny del projecte.
· donar suport a la implementació i oferir ajuda als problemes que puguin sorgir.
· facilitar procediments de valoració i revisió.
· promoure l’anàlisi del projecte en acció i també la seva revisió.
Ø He refermat la meva idea sobre la tasca del psicopedagog en el treball per projectes, en adolescents de situació de risc d’exclusió i d’abandonament del sistema escolar: dinamitzar, identificar, aclarir, participar, ajudar, oferir, facilitar i promoure el treball dels docents, famílies i alumnat, perquè aquests adolescents trobin el seu espai en la societat, es sentin membres actius de la mateixa i valorin les seves potencialitats
Ø Que és de cabal importància pels psicopedagogs/gues el coneixement de les diferents tècniques d’intervenció, ja que així poden seleccionar les que més s’ha diguin a la seva intervenció.
Ø Que tot psicopedagog/ga ha de tenir determinada la seva actuació: projecte d’intervenció, no val la improvisació, sí l’adaptació i acomodació.
Ø Que tot professional ha d’estar actualitzat en la seva tasca professional. En el cas del psicopedagog/ga és importantíssim, hom no pot actuar d’acord amb paràmetres obsolets.
Ø Que el treball amb equip és imprescindible per poder anar caminat en educació. Això ho he vist en el dia a dia: talleristes, psicòloga i ja mateixa, en la mesura que ha estat viable, hem fet un tàndem: s’han parlat els temes, s’han programat les activitats a fer, s’ha acordat una metodologia unificada, s’ha donat suport,...
Ø Que la viabilitat d’un projecte recau sobre tot en la gestió que se’n fa del mateix per part dels professionals, doncs esperar un recolzament extern és poc menys que encaminar-lo al fracàs.
Ø Que és possible reduir l’absentisme i el fracàs escolar en el jovent, cal creure en ells i elles i en les seves possibilitats i adequar els currículums als nous moments i a les noves diversitats.
Ø Que en l’educació d’un/a jove hi tenen un valor clau la família: sense el suport d’aquesta poc s’avança.
Ø Que més enllà de l’escolaritat obligatòria l’alumnat ha de ser capaç d’implicar-se i “redactar-se” un projecte vital. I que en aquest camí hem d’estar els adults, per donar suport i coneixements
Ø Que una bona base teòrica és imprescindible per una bona actuació.
Ø He pres consciència que l’ús dels instruments de planificació pedagògica, són necessaris per l’organització i l’estructuració del conjunt de professionals que participem en el programa, més si cap encara que en una situació més ordinària d’aprenentatges i comportament
Significa una gran ajuda per al propi professional, en el dia a dia de les seves accions, disminueix l’ansietat la incertesa, dóna seguretat a la feina, permet visualitzar l’ impacte de les accions i detectar amb major facilitat els sorolls, o errades del sistema i inclús ajuda a innovar.
I per acabar dir que un repte és quelcom engrescador en que et calen posar en pràctica tots aquells coneixements adquirits i que la superació diària és la més gran de les satisfaccions. Després de 27 anys en la docència en els nivells de primària m’ha entrat el “cuquet” de fer un salt a la secundària. Seran aquests joves del projecte que han sabut despertar en mi quelcom que tenia adormit?
Nois i noies, moltes gràcies
Gaby, moltíssimes gràcies
Talleristes, moltes gràcies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario