FASE IV (2ª)

En aquest segon article de la fase IV us dono a conèixer una altra part del que corresponia a l’assoliment de l’objectiu assenyalat per aquesta : participar en les reunions d’avaluació i valoració de com s'ha desenvolupat aquest projecte aquest curs 2010-2011.

La reunió d’avaluació amb els IES es realitzarà dimarts dia 31 en horari de matí. Com és certament difícil que hi pugui assistir ja que es realitzaran en horari de la meva docència, aquesta setmana l’hem preparat amb la psicòloga. L’ordre del dia serà el següent:

Ø Presentació i lliurament de l’informe de cada un dels tallers per cada un dels alumnes.

Ø Valoració dels talleristes de cada un dels tallers impartits: teixit, cuina i fotografia

Ø Continuïtat del projecte pel proper curs.

1. Del primer apartat, a cada tutor/a de l’alumnat que ha participat en el projecte se li lliurarà una valoració que recull els apartats:

· Assistència

· Implicació

· Aprofitament

És una valoració qualitativa i quantitativa. Aquesta nota quedarà reflectida en el seu informe trimestral en alguna de les assignatures següents: plàstica, tecnologia, crèdit variable. Entre els dos instituts no hi ha un criteri únic, sinó que tenen criteris diferents. En els cinc cursos del projecte no s’ha aconseguit la unificació.

2. Del següent apartat a cada centre se li lliurarà un escrit elaborat per cada un dels talleristes on hi ha una descripció dels diferents grau d’assoliment dels objectius previstos, de la metodologia emprada, del grau de satisfacció personal i grupal del taller i un llistat dels aspectes que han funcionat i un altre dels que caldria millorar per maximitzar els recursos humans i materials.

3. El tercer apartat és el més conflictiu. Per això es comptarà amb l’assistència de la cap d’educació de l’ajuntament en aquesta reunió. El conflicte recau en el fet que el proper curs deixa d’existir el projecte Avança. L’ajuntament deixa d’ofertar aquest projecte. No deixa els nois i noies desatesos ans el contrari. La proposta és: pel curs 2011-2012 a la localitat s’ofertaran dos PQPI i l’alumnat de la franja 14-16 anys que necessitin l’atenció d’un treball específic s’adreçaran al pre-taller de fusteria. El projecte d’aquests dos PQPI ja està en marxa i tot estar fora de termini en quan a les dades de preinscripció, sembla ser que amb l’alumnat de la localitat que tenen aquesta necessitat quedarien les places cobertes. La psicòloga que coordina aquest projecte i que és la meva tutora externa prendria part activa en aquesta nou pla sent la tutora d’un dels grups. Hi ha molta motivació, il·lusió, esperança i empenta en aquest nou pla i en el personal per dur-lo a terme. Es compta amb docents de bona qualificació, professionalitat i experiència.

FASE IV (1ª)

Seguint amb el pla de treball establert, i que s’ha anat acomplint força en quan a calendari, objectius i activitats, ha arribat el moment de la presentació de la darrera fase d’aquest: la fase IV.

Segons el pla dissenyat aquesta comprenia:

Objectiu:

Participar en les activitats organitzades pel projecte: exposicions, sortides,reunions d’avaluació, valoració del curs, suport en la redacció de la memòria. ...

Destinataris/àries:

- alumnat

- talleristes

- psicòloga

- ajuntament

ACTIVITATS:

• Aquest objectiu s’ha iniciat en els aspectes de la programació de l’exposició dels treballs fets pels nois i noies del projecte Avança. Aquesta exposició és una de les activitats “grans” del projecte, doncs donen a conèixer a tota la localitat el que ells i elles han estat capaços de realitzar. És un moment de màxima satisfacció en quan que:

- són el centre d’atenció de professorat i companys/es del IES, i per un fet positiu. Es senten valorats, recompensats, elogiats/des. Al llarg de la seva escolaritat obligatòria no han gaudit de ser exposat els seus treballs, i ara sí. La seva autoestima, el seu concepte sobre si mateixos i sobre el grup, la seva confiança es veuen certament augmentades.

- el batlle de la localitat es present i els reconeix la seva feina i els anima a continuar en la seva formació personal, educativa i professional.

- les seves famílies són presents: pares, mares, avis, oncles... i ells es senten per una estona recolzats per elles. No és un fet usual que les famílies d’aquests joves participin en activitats escolars i /o acadèmiques.

En ser aquest projecte organitzat per l’ajuntament cal seguir tota una sèrie de protocols que fan d’aquesta una tasca d’organització molt complexa, d’aquí que des de tornada de vacances de primavera estem treballant en ella.

• Aquest curs no hi ha hagut sortida de cloenda per motius econòmics. Les famílies de l’alumnat no estan en disposició de realitzar aquesta despesa i no ha estat possible uns subvenció.

• En quan als aspectes de: reunions d’avaluació, valoració del curs i suport en la redacció de la memòria es realitzaran un cop acabat el curs escolar, es a dir finals de juny, primera setmana de juliol. Tot i que el període del P-II ja haurà acabat , he pres el compromís d’assistir-hi i de participar. No es més que donar cloenda a tot un any de treball, on he tingut la satisfacció de aprendre tant i tant i on m’he trobat tant i tant bé.

FASE 3 (2ª)

CONTINUACIÓ DEL PROCÉS : fase VIII

Continuant amb el protocol d’actuació de l’alumne amb el que s’està realitzant el seguiment quedava un apartat o fase per complimentar que a data d’avui té el següent caire:

- Abandonament total de l’ensenyament obligatori

- Permanència al carrer durant tot el dia: no té horaris, ni cap obligació

- Ha deixat la seva participació en l’activitat extraescolar del futbol, únic punt que el motivava. Es sent defraudat pels companys d’equip que han deixat d’assistir i per tant l’equip s’ha dissolt i ell no entén aquesta falta de compromís dels altres. Ell pot entendre (perquè ho fa) que un abandoni una tasca en la que l’únic perjudicat és un mateix, però pren una actitud de “rebote” en aquestes situacions de poc compromís vers el grup.

- Integració en la família de la novia. Assumpció d’un rol que no sap gestionar, busca fora de casa el que no ha trobat en la seva, però sense límits.

- Grup d’amics de més edat amb interessos diferents, amb recursos econòmics diferents, als que intenta imitar i seguir.

- Ha pres consciència de la necessitat de seguir un pla de formació acadèmica que li ofereixi una preparació per la seva inserció en el món laboral: el PQPI. Ha demanat informació i ha fet la pre-inscripció en un centre de la localitat propera a la seva. Sembla ser que té interès. Està iniciant una ruta vers l’elaboració del seu projecte vital. Sembla prou interessat. Queda veure que farà. De moment no ens ha ensenyat cap documentació del procés iniciat, però ha sabut gestionar la informació que se li va donar abans de les vacances de primavera.

FASE I (2ª) i FASE II (2ª)

TALLER DE CUINA! QUE BO!!!!!!!!!!

Continuant amb els objectius assenyalats en les fases I i II del pla de treball avui ha estat un dia decisiu.

Els objectiu a treballar que m'havia proposat són:

• Donar suport a la psicòloga del projecte quan em sigui requerida
• Continuar en la participació de les activitats dels diferents tallers
• Col·laborar en la redacció del projecte vital d’aquest jovent

Avui els he posat a la pràctica en quan que:

· He iniciat el darrer taller. Explico: avui hem començat l’últim taller: el de cuina i he estat sola ( la tutora era al centre) en la presentació del mateix. Ha estat un repte important en quan que ha calgut fer tota la iniciació del mateix i la motivació. A més ha calgut treballar normes, hàbits i responsabilitats, tasques per ells i elles força difícils d’acceptar i respectar. Ha anat força bé. A més he recolzat l’activitat del tallerista ( un cuiner genial, de l’alçada d’un barret) en tot moment sent un element actiu i incitador de les diferents activitats.

· Hem estat treballant les dades d’inscripció dels PQPI. De forma individual hem parlat amb cada un d’ells i elles per veure com s’estava duent a terme aquest procés. Sembla ben encaminat ja veure’m el final. Cal recordar la situació personal d’aquests joves: manca de compromís, poc o cap recolzament familiar, desconeixement de la seva realitat.

· Seguiment de la noia embarassada: assistència al metge, reunió amb l’assistenta social. Aquesta no és una tasca que recaigui especialment en els objectius del projecte, però és la realitat en que ens trobem i no la podem eludir ( com dèiem en els comentaris de l’altra entrada). Necessita ser escoltada i a la vegada que quelcom la recolzi en aquesta situació i li doni pautes d’actuació. No és gens conscient de la seva situació.

Avui ha estat un dia en que he pogut posar a la pràctica certs coneixements que exposava com a fonamentals de la metodologia del projecte:

- pedagogia diferencial: metodologia dels grups heterogenis. Acceptar la homogeneïtat en totes les seves vessants (ideològica, sociològica, psicològica, intel·lectual ) es retrocedir en el temps

- canvi en el rol del professorat: el docent no posseeix la veritat sinó que ha de permetre a l’alumnat assolir-la. La seva opinió és una més de la col·lectivitat i l’ha d’exposar i argumentar

- el docent no pot caure en la violència que li atorga el seu poder institucional

- es podran adoptar comportaments personals sempre que aquests no perjudiquin a la col·lectivitat, i que dins l’espai públic sempre prevaldran les regles de funcionament acordades de forma democràtica

- La ciutadania no és una actitud espontània en absolut i no n’hi ha prou en decidir-la perquè vingui. S’ha de treballar durant l’edat primerenca de la vida de la persona perquè després aquesta pugui actuar d’acord a les normes que la CIUTAT li demana. No podem crear individus acostumats a obeir sense la discussió doncs en un futur els mancarà processos per seleccionar els seus propis camins. Ser ciutadans cal una preparació basada en l’experimentació i duta a terme de forma progressiva

Comentari bibliogràfic: Casamayor,G.

En una altra entrada dels blog, us comentava que ens haviem posat com a deures fer una lectura d'un article aparegut en la revista Graó i que té com a títol " Coma dar respuesta a los conflictos" de Casamayor, G.

La seva lectura es força interessant, ja que fa una repassada a tots aquells elements que generen conflicte a l'aula. Així mateix presenta com viuen aquests conflictes tres persones d'un mateix centre: tutora, cap d'estudis i educador social.

La proximitat i el dia a dia fa veure com n'és de complicat el treball amb adolescents "conflictius" perquè distorcionen i no s'adapten al que hom considera normalitat. No hi ha una visió positiva del conflicte i la solució és radical: expulsió.

Aquests són els joves que nosaltres atenem : expulsats del sistema i de l'escolaritat reglada .

La visió més prospectiva dóna una situació certament diferent: estem davant d'un adolescents, que per si porten implicits una situació conflictiva que cal entendre, gestionar, acceptar i reconduir i que per això cal un treball amb ells i elles i no pas eludir responsabilitat.

Són unes pinzellades interessants i de fàcil lectura.

Com a equip ens ha anat molt bé per entendre:

• 
  
  la visió de les tutores d'aquests joves


• 
  
  per mirar amb més positivisme el cami iniciat


• 
  
  per debatre entre nosaltres conceptes com: conflicte, expulsió, autoestima, responsabilitat, i relació amb les famílies que són en aquest moment els puntals de la nostra tasca.


• 
  
  per tenir una informació actualitzada de les recerques que s'estan fent en aquest camp

Aquí teniu un link per si voleu fer-ne una lectura.

És curt.

Como dar respuesta a los conflictos

Unes reflexions a meitat del camí del segon pràcticum:

Quan ja portem més de la meitat d’aquest pràcticum he fet una petita aturada per tal de analitzar com s’estan duen a terme. Aquesta feina no figurava en el pla de treball, però és bàsica per entomar el més efectivament possible la resta del temps.

Les reflexions a les que he arribat són:

· En el treball del psicopedagog/a és bàsic el treball en xarxa. Un treball que ha de permetre prendre unes línees conjuntes i consensuades per tal d’afavorir al màxim el desenvolupament integral dels joves ( el projecte Avança va dirigit a aquests).

· Ha d’existir una bona base teòrica per poder fer una gestió del projecte amb eficàcia i eficiència.

· Ha d’existir una gran capacitat de adaptació al moment així com una adequació del que hom té previst. No hi cap la improvisació sense més, però sí la possibilitat d’adaptar-se. Això ho he pogut veure en les diferents programacions dels talleristes. Aquestes estaven elaborades tenint en compte els joves, però hi ha hagut moments en que ha calgut adaptar-les i adequar-les, doncs tal i com es tenien previstes no s’adaptaven a la realitat del moment.

· La viabilitat d’aquest projecte recau sobre tot en la gestió que se’n fa del mateix per part dels professionals( psicòloga i talleristes) doncs esperar un recolzament extern és tasca àrdua difícil, tot i que no es pot abandonar.

· Per aquest alumnat és imprescindible un treball competencial, no els podem avaluar únicament per objectius assolits i continguts apresos, cal anar més enllà i avaluar les seves habilitats i com són capaços d’aplicar aquestes habilitats en situacions quotidianes. Us explico un fet per exemplificar el que us exposo: un grup de tres alumnes van desconxar una part de la paret de la sala on estàvem treballant amb la punta d’una taula. El fet va estar totalment involuntari. L’endemà se’ls va donar guix i les eines necessàries i van arreglar la paret. Passats uns dies la van pintar i ara ningú pot trobar aquell desperfecte. Tot els coneixements que se’ls havia donat des dels tallers i des de les àrees de tecnologia, plàstica... van ser duts a la pràctica amb bons resultats.

· Al psicopedagog/a se li demana sovint tantes tasques que cal acotar des d’un bon principi quines seran les que es duran a terme. En aquest cas les que han predominat han estat:

- Dinamitzar les activitats que s’han dut a terme des dels diferents tallers.

- Donar eines als talleristes per determinar quina era la dinàmica i metodologia més adient

- Promoure processos de reflexió quan algú ho ha necessitat tant talleristes com alumnat.

- Donar suport a la implementació del projecte i oferir l’ajut necessari davant els problemes que han anat sorgint, com ha estat l’abandonament d’alguns joves, les expulsions reiteratives d’altres, ...

- Facilitar procediments de valoració i revisió quan han estat necessaris, com en el cas de la variació d’algunes activitats

Acabo amb dues frases dels alumnes:

Un noi em diu: “ Et convido a la festa del meu aniversari. Faig 16 anys i ho vull celebrar”. Jo li responc: “ Tots seran amics teus i jo sóc molt gran, no? “ Ell em respon: “ Convido a qui vull que estigui amb mi per aquesta data i no per edats. T’espero i pots venir acompanyada, sinó et presentaré algun amic meu, jajajajaja”

Una noia que té una situació familiar molt desestructurada em diu: “ Te quiero tanto que a partit de ahora seràs mi tia de sangre”

Us explico: a qui ella estima els denomina amb el complement “ de sangre”, ja que té clar que no són de la seva família però es sent relacionada amb aquella persona, perquè es sent acompanyada, que l'importa.

BIBLIOGRAFIA-EDUCACIÓ EMOCIONAL-SUBJECTES

Us animo a que visioneu aquests dos vídeos. Són curts, però ajuden a comprendre els subjectes que participen en el projecte “Avança” i per extensió a tots els infants i joves amb els quals estem treballant, ja sigui com a practicants/es o com a docents

Quan parlem d’un noi/a intel·ligent ho fem referint-nos al seu rendiment acadèmic. Hi han d’altres intel·ligències bàsiques i fonamentals, i demostrat que ajuden tant o més a la persona en el seu desenvolupament integral: la intel·ligència emocional. Aquesta està poc o gens treballada en l’escola i encara menys en els instituts de secundària. Potser si formes part del desplegament d’aquests joves comptaríem amb una eina més per reduir el seu fracàs escolar i conseqüentment el seu abandonament.

En paraules d’Eduard Punset el treball d’aquesta intel·ligència comportaria:

• Ensenyar als nens i nenes, als joves, a focalitzar la seva atenció
• Solucionar de forma creativa i col·laborativa els conflictes
• Gestionar les seves emocions.

http://www.youtube.com/watch?v=DHTOfDmWTDE:

en aquest vídeo sens fa una exposició de les competències pel segle XXI i com s’han de treballar. Així mateix se’ns explica les raons de la necessitat d’un treball adreçat al treball de la competència social i com la manca d’aquesta pot generar situacions com les que estic mostrant al llarg d’aquestes pràctiques.

http://www.youtube.com/watch?v=8EICxxmMzac&NR=1&feature=fvwp:

se’ns presenta la necessitat que té el sistema educatiu del treball de la intel·ligència emocional, justificant-ho en paraules d’Eduard Punset com a : “ el sistema educatiu actual no serveix per trobar feina” .

Sobre aquest tema hi ha molt i molt variat i discutible, però pot ser una eina que ens ajudi i com a tal l’hem d’analitzar i prendre. La societat està en canvi i aquest canvi ens demana adaptacions i actualitzacions